Diaris rebentant la reivindicació feminista

BarcelonaPodries haver triat la bretxa salarial. O la violència física que pateixen moltes dones en la seva relació sentimental. O els assetjaments sexuals. O la hipersexualització de les noies, cada cop més joves, quan no directament nenes. O els estereotips. Qualsevol de les múltiples discriminacions. Però no. 'El Mundo' ha considerat que, per al 8 de març d'enguany, el millor titular era: "La majoria de les dones rebutgen les penes agreujades en l'home". Em fa gratera la hipocresia de tants mitjans que fan gesticulacions afartaconsciències el Dia de la Dona Treballadora però, durant la resta de l'any, contribueixen a la perpetuació de la desigualtat. Ara bé, destacar en el dia de les reivindicacions feministes un greuge dels 'señoros', mereix el premi The Great Testosteron a la coherència editorial.

El que persegueixen, esclar, és dinamitar el discurs feminista dominant, tal com feia Cs amb el seu (trampós) manifest titulat "Feminisme liberal", que apel·la a l'estricta llibertat individual. Trampós perquè –com qualsevol altre 'isme'– el feminisme es basa per definició en una sèrie de valors col·lectius. Com qualsevol altre moviment, té matisos i corrents, però es defineix més per allò que es comparteix que no pel que separa. La portada de 'La Razón' atemptava també contra la noció de lluita comuna, amb vuit retrats en femení i el titular "Dones sense sigles: algunes sortiran al carrer, altres no. Volen ser lliures i iguals, però que no s'instrumentalitzi la seva lluita". Paraula clau: "però". Jo no soc racista, però. Jo no soc homòfob, però. Jo soc feminista, però.

'El Periódico' i 'El Punt Avui', per cert, sortien amb dues il·lustracions molt boniques. Els primers titulaven "¡Igualtat!" i els segons "Per canviar-ho tot". Curiosament, o no, serien titulars que serien vàlids per al seu posicionament en la qüestió catalana.