PAREU MÀQUINES

Disparar contra Leticia Dolera per disparar contra el feminisme

És revelador fixar-se en qui està criticant més agrament la directora feminista

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

Penso que Leticia Dolera, com a creadora, té dret a decidir si vol modificar la seva obra per adaptar-se al fet que una de les actrius protagonistes estigui embarassada. ¿Es pot minimitzar l'efecte, amb plans més tancats i dobles de cos? Sí, però això modifica la sèrie que té l'artista al cap (i es fa difícil opinar sobre si realment es pot adaptar o no, sense haver-la vist). Ara, al mateix temps penso que Clotet fa bé d'exposar la desprotecció de les dones que es queden embarassades i resulta que són actrius. A partir d'aquí, Dolera havia de triar entre el seu jo artístic i el seu jo polític. I s'ha decantat pel primer, així que ha d'assumir que la seva decisió sigui criticada pels que haurien escollit la segona opció. Entenc que la decisió pugui causar decepció, però no hauríem de ser tan il·lusos de no veure que bona part de les crítiques, paradoxalment, intenten desacreditar-la a ella com a icona feminista i, de retruc, al feminisme en conjunt.

"Dolera, la directora feminista que no va fitxar una actriu embarassada", diu en portada 'El Mundo'. I esclar, quan això ve d'un diari que fa uns mesos feia la peça "Leticia Dolera, el feminisme impulsa la seva carrera, però refreda el seu matrimoni", un comença a sospitar. I quan aquest mateix diari, un dia abans, també en portada, feia el tema "#MenToo" –és a dir, els "homes també", en referència al #MeToo feminista– i el subtitulava "Homes més sensibles davant del feminisme rabiós", tot comença a prendre un rabiós sentit. I un dia abans, per cert, el rotatiu demanava a un ideòleg de Vox, Rafael J. Bardají, que dissertés sobre immigració a Espanya. Quan qui critica Dolera amb més abrandament –fins al punt absurd de dubtar sobre el seu feminisme– és un diari en plena deriva ultraconservadora i amb tics masclistes habituals, és senyal inequívoc que el debat s'està pervertint.