Dos 'posados' de diumenge per apuntalar l'Estat

BarcelonaLes revistes del cor distingeixen entre robados i posados. És a dir, les fotografies veritablement espontànies, captades per l’objectiu indiscret del paparazzi, i les que aspiren a transmetre veracitat però que tenen la mateixa naturalitat que un Phoskitos: poden ser suculents, i tant, però no és ben bé el mateix que una torrada integral amb alvocat. La Razón oferia un bonic Phoskitos, o potser Bollycao, en forma d’enèsima fotografia reial en portada. El peu de foto és meravellós. "Els reis van anar ahir a la nit al cine a Madrid. Un gest de suport al sector de l’exhibició i distribució cinematogràfica". I, per demostrar que el gest és de debò i no postureig, el fotògraf els enxampa –quina sort!– just en el moment que tots dos, concentrats davant la taquilla electrònica, treuen la seva entrada. Els reis anat al cine, però de paganini, eh? Que no es confongui la pleballa.

La millor pel·lícula, aquella nit, es mostrava fora de les sales. I l’endemà en feien un segon passi, en forma de portada llepa.

L’altre posado de diumenge l’oferia El Mundo, amb la seva entrevista al magistrat Luciano Varela, el primer jutge de l’1-O que es deixa entrevistar. El titular és: "Jo no aporto la paraula ensoñación, n’hauria dit engany. El Procés va ser pura performance delictiva". En aquest cas, la imatge és la del jutge en un jardí, llegint uns llibres gruixudíssims, se suposa que feixuga prosa legal. Varela recolza el cap a la mà i té els ulls mig closos: oh, el pes de la saviesa. Al costat hi té una tassa de cafè, sense cap rastre d’aquesta beguda. És a dir, pur attrezzo per construir una imatge docta, molt calculada.

Està bé que l’home il·lustri el poble, en tot cas, sobre el noble art de la performance i la pantomima. Veient-lo llegir aquests totxos, probablement en sigui una autoritat.