24/05/2015

‘Edurne’s not living a celebration’

1 min
Edurne

No, Edurne’s not living a celebration però, com cada any, es va alimentar mediàticament l’esperança que Espanya tenia opcions de victòria a Eurovisió. La qual cosa vol dir anar desenfocat en dues qüestions capitals com són la geopolítica i els gustos musicals de l’ europudding. Alguns titulars autohipnòtics de les darreres setmanes: “Edurne quedarà entre els 10 primers llocs d’Eurovisió” ( El Periódico. Va quedar vint-i-unena, de vint-i-set). “Edurne quedarà en novena posició” ( El Mundo. Si arriba a afegir-hi “començant per la cua” s’hi hauria aproximat més). “Eurovisió 2015: Conchita Wurst col·loca de favorita Edurne” (Ellahoy.es). “Edurne copa les portades de la premsa austríaca” (FórmulaTV. A dins ho rebaixaven a “una revista local editada a Viena”). “Entre la premsa internacional acreditada a l’assaig Edurne ha sigut la que més ha cridat l’atenció, per sorprenent” (Showbiz y TV, en aquest cas no en titular). En fi, res que no hàgim vist mil cops a la premsa esportiva. L’últim que recordo, la portada “Gràcies, Pep, però... et guanyarem!”, de l’ Sport, abans del partit d’anada de la semifinal amb el Bayern: va encertar-la feliçment, però el rotatiu podria haver acabat perfectament assaborint la seva primera pàgina amb unes patatones. Aquest efecte eurovisiu té un nom molt clar: nacionalisme. I estic segur que si Catalunya hi envia mai representant propi toparem amb titulars equivalents. El que ja no sé és si els mitjans que sistemàticament igualen “nacionalisme” a Catalunya i el País Basc -i sempre de manera pejorativa- ho fan amb plena consciència o, senzillament, no se n’adonen perquè el nacionalisme sempre és el dels altres. Zero points per a ells, en qualsevol cas.

stats