Empresonament amb propina d'escarni mediàtic

BarcelonaLes assedegades càmeres d'Ana Rosa rondant Sant Vicenç dels Horts, a la cacera de l'entorn de Junqueras, és pornografia emocional i escarni, no pas informació. Però es tracta d'humiliar i de sumar a la privació de llibertat la pena de l'exhibició pública i l'arrossegament mediàtic. I el que la televisió fa amb el circ de voltors, la premsa ho perpetra més delicadament.

Comparem, per exemple, dues peces publicades per diaris de Madrid sobre la presó d'Estremera, on han ingressat sis dels consellers del Govern. La primera és la d''El País', que pinta un retrat bastant rònec. El títol és "Estremera: 100 euros a la setmana i hauran de comprar la tele". Se'ns informa al text que el centre "ha registrat en els darrers sis anys el nombre més gran d'agressions a funcionaris de presons de tot Espanya" i que els represaliats aniran al mòdul d'ingressos, que és "un lloc de la presó recentment reformat per presentar sots al terra, tot i la seva recent construcció". Altres detalls: "Junqueras i els seus companys veuran els patis dels mòduls 1 i 2, i sentiran els crits i les xerrades dels altres reclusos" o bé "La piscina amb la qual compta el centre no es fa servir des de fa anys".

Ara mirem, en canvi, com l''Abc' parla del mateix centre penitenciari: "Estremera, la 'luxosa' presó on viuran Junqueras i altres exconsellers catalans". Se'ns diu que disposa de "consulta bucodental i equips de telemedecina" i s'especifica que té gimnàs, poliesportiu, biblioteca, aules, sales audiovisuals, sala d'actes i piscina (la mateixa que 'El País' diu que fa anys que no funciona).

En un relat, el periodista ha decidit que posarà música de violins per pintar la situació el més llòbrega possible i la humiliació completa, mentre que l'altre ha optat per les trompetes de 'mariachis', fent veure que la presó és gairebé un ressort de luxe per atiar la indignació. Diferents estratègies per a un objectiu similar.