18/03/2018

Esclar que cal obrir amb un succés ocorregut a Níjar

2 min
Esclar que cal obrir amb  un succés ocorregut a Níjar

El camarada Marc Serrano, a les xarxes, m’etiqueta en aquest tuit seu: “L’infanticidi execrable del #niñogabriel ha passat a Níjar, a 756 km de Barcelona. Si hagués passat a Sanremo, que és a una distància semblant, ¿obriria informatius dels mitjans catalans? Urgeix, potser més que mai, una anàlisi crítica del seu hispanocentrisme”.

Com que no em veig amb cor de respondre-ho amb la brevetat imposada per Twitter, li prometo un article sobre el tema. És aquest.

La distància quilomètrica no ha sigut mai un factor especialment rellevant a l’hora de jerarquitzar les notícies. Rebem moltes més informacions dels Estats Units que no pas del Níger, o bé perquè ens afecten més directament o bé per una sèrie de qüestions culturals. A Catalunya, els vincles amb Espanya -els polítics i històrics, més abstractes, però també els lligams concrets de moltíssims dels nostres ciutadans- fan que hi hagi una gran demanda de notícies d’Espanya. Els catalans, per independentistes que siguin -o cognoms catalans que acumulin-, viuen en un país mediàtic ple de mitjans hispanocentrats i, per tant, segur que han estat al cas d’aquest esfereïdor succés. Per tant, que TV3 obri els Telenotícies amb aquest succés em sembla una decisió periodísticament defensable, ja que l’assumpte serà present a la conversa general dels catalans.

Hi ha un hispanocentrisme ambiental que és conseqüència del caràcter depredador del mercat mediàtic espanyol. I que s’explica perquè a la tendència natural expansiva dels que ocupen posicions predominants cal sumar-hi el seu menyspreu per les altres llengües de l’Estat. A partir d’aquí, TV3 -com a principal creadora d’imaginari col·lectiu- té dues opcions. La primera consisteix a defensar un marc mental catalanocèntric pur, on es discriminen les notícies espanyoles per contrarestar la pressió que exerceix l’espanyolisme. La segona suposa proposar un marc que té al centre l’esfera nacional catalana, però que reconeix i integra els vincles amb Espanya, encara que alguns d’aquests lligams hagin estat per la via de la imposició.

La primera em sembla que no passaria d’exercici estèril, que enviï un missatge de confort per a la tribu però sense cap possibilitat de convertir-se en un marc mental majoritari al país. La segona opció -a pesar de les seves imperfeccions- em sembla molt més raonable si del que es tracta és de sumar una majoria de gent que se sent catalana en primera instància a una mirada sobre el món coherent amb aquesta identitat. El dia que aquest relat nacional sigui hegemònic, obrir el Telenotícies amb una notícia de Níjar o Vladivostok deixarà de ser rellevant.

stats