Els drets de la F-1, altre cop sobre la taula

Barcelona.Els drets de la Fórmula 1, els més cobejats per les televisions després dels del futbol, tornen a estar sobre el mostrador de Mediapro, a l'espera de comprador per als pròxims dos anys. Un cop s'ha tancat ja el calendari definitiu de proves i ubicacions, és hora de valorar com encaixa això -televisivament parlant- en el fus horari de les cadenes catalanes i espanyoles.

De moment, TV3 refusa fer declaracions sobre la futura negociació, per no afectar-la. Però la intenció de la cadena pública és retenir els drets o, si més no, no renunciar-hi d'entrada. El principal escull és el preu, ja que la situació actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no permet fer grans despeses. A més, TV3 està en plena renegociació -és a dir, rebaixa- de sous amb la plantilla, així que un encariment del preu pagat per aquests drets derivaria amb tota seguretat en més conflictivitat interna.

Ara bé, la temptació és gran: la F-1 li ha reportat molt bons resultats a TV3. L'audiència mitjana de les 19 curses disputades aquest any ha estat de 490.000 espectadors i un share més que notable del 26,9%. La dada d'audiència catalana encara és més espectacular: 4.167.000 persones han connectat almenys una estona amb les curses emeses per TV3, l'equivalent al 60,1% de la població catalana. I això que són uns drets compartits amb Antena 3, que els explota al conjunt de l'Estat.

La privada, a Catalunya, obté una audiència sensiblement menor a la de TV3: 348.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 19,1%. En total, 3.588.000 catalans van seguir almenys un minut d'una cursa a Antena 3. El canal ho rebenta al conjunt de l'Estat, ja que les 19 curses li van garantir un share del 35,6% per a una audiència mitjana de 3.724.000 seguidors.

Preus a la baixa

Antena 3 ha pagat uns 40 milions d'euros per cada temporada, una xifra que difícilment es repetirà en aquesta negociació. Hi ha diversos factors que fan preveure una rebaixa de preu. En primer lloc, en els últims cinc anys el sector s'ha reorganitzat en un duopoli, RTVE ha renunciat a la publicitat -cosa que li ha fet reduir notablement el seu pressupost- i les autonòmiques han patit retallades severes. Per tant, si el 2008 hi havia cinc cadenes generalistes com a possibles compradors, més algunes autonòmiques, ara només Mediaset (Telecinco, Cuatro) i Atresmedia (Antena 3, La Sexta) es disputaran aquests drets, amb TV3 barallant-se per la finestra en català.

Antena 3 parteix com a favorita en la negociació i ha mostrat l'interès a seguir oferint les curses. Fonts de la cadena, però, han explicat a l'ARA que només hi optaran si es mantenen "els marges de rendibilitat". Perquè, si bé és veritat que baixarà el preu, també ho és que la publicitat s'ha desplomat en aquest lustre, de manera que la recuperació de la inversió és ara més complicada. "Amb tot, hi ha també valors de marca i posicionament que per a nosaltres són importants".

Telecinco, per la seva part, té un problema: l'acumulació de drets. Acapara les motos, el Mundial de futbol del Brasil, l'Europa League i els campionats del Món de bàsquet i futbol sala. Obtenir també aquests drets li comportaria un problema de graella, ja que no té gaire finestra compromesa. I un problema pressupostari, ja que la cadena ha començat recentment l'atac als drets del cinema, un feu tradicionalment en mans d'Antena 3, que ho ha convertit en pilar del seu èxit els caps de setmana.

També cal tenir en compte la possibilitat de passar el campionat al Pay per View, tot i que s'apunta com a opció improbable, atesa la publicitat que arrossega la F-1.

Un esport televisivament aprofitable

Tot i que el futbol juga encara una altra lliga (els drets del Mundial, per exemple, es poden enfilar fins als 100 milions d'euros), la Fórmula 1 té unes quantes característiques que la fan fins i tot més atractiva per a les cadenes, més enllà del preu inferior. Per començar, l'audiència ho segueix amb molta fidelitat, mentre que l'interès del futbol és asimètric i se centra sempre en un nombre reduït d'equips. L'explotació publicitària també juga a favor dels cotxes. En el cas del futbol, es concentra molt en el descans, amb el risc de fuga -així es coneix al sector- evident: la gent sap perfectament que pot dedicar quinze minuts a altres coses. Però a la F1 les pauses són arbitràries i de durada incerta. I admeten fórmules com la pantalla partida, mentre que en el futbol hi ha moltes més restriccions.

També té un avantatge específic sobre les motos: les proves de classificació són més decisives -una mala pole position costa més de remuntar- així que funcionen bé pel que fa a audiència.