Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Famosos assetjadors: ¿hi ha garanties per denunciar-ho, aquí?

Les lleis de premsa europees dificulten que casos com els dels Estats Units apareguin als mitjans

La cascada de casos d'assetjament sexual per part dels poderosos de la indústria de l'entreteniment dels Estats Units deixa una pregunta flotant a l'aire. I aquí? No n'hi ha tants o bé el que passa és que no surten a la llum? Un article de la BBC suggereix que és la segona opció. I considera que la llei de premsa britànica podria ser un factor que frena la possibilitat d'il·luminar aquests comportaments abusius. La principal diferència, a una banda i a l'altra de l'Atlàntic, és que qui denuncia una difamació al Regne Unit no ha de demostrar que el mitjà s'equivoca. Ha de ser el mitjà qui convenci el jutge que l'article en qüestió és correcte. La qual cosa, en un cas d'assetjament sexual, vol dir disposar d'una gravació del fet o d'un testimoni que estigui disposat a declarar en públic coses que –tenint en compte la matèria de la qual parlem– poden ser molt difícils d'obtenir.

Així, els abusos de l'estrella de la BBC Jimmy Savile eren coneguts per la indústria dels mitjans des de feia lustres. Però els mitjans britànics, per por de ser denunciats, no van explicar-ho. I va caldre esperar a la seva mort –la llei britànica diu que un difunt no pot ser difamat– per narrar l'escabrosa carrera del sàtrapa Savile.

Les garanties per als possibles difamats són tan fermes que fins i tot pots denunciar encara que no t'hagin citat explícitament. Va ser el que va fer Lord McAlpine quan a BBC Newsnight el van relacionar (equivocadament) amb un cas de pederàstia sense pronunciar el seu nom. Al cap de tretze dies havia guanyat 185.000 lliures en danys i perjudicis.

És evident que les víctimes de violència sexual necessiten una llei que les protegeixi millor. I això passa per facilitar a la premsa –amb les garanties de contrastació pertinents– la revelació dels casos que arribin al seu coneixement.

Postveritat

Etiquetes