Presumits cadascú a la seva peculiar manera, Felipe González i José María Aznar es resisteixen a marxar o a assumir un rol merament decoratiu. Dijous van contraprogramar-se: presentaven llibres de memòries el mateix dia, una ocasió perfecta perquè la pareuística maquinil es fixi avui en com els mitjans teòricament afins els dispensaven -o no- atenció. Per exemple, El País en una sola pàgina hi entaforava tots dos actes i cometia la gosadia de posar la fotografia d'Aznar per sobre de la de González. La Gaceta , a l'editorial, demanava que fessin el favor de deixar de jugar a la meretriz y la Ramoncita i que si havien de tornar a la política ho fessin, però que deixessin de fer ballar el cap amb aquest degoteig d'insinuacions. D'Aznar arribaven a dir: "[Si no fa un pas endavant] hauria d'optar per callar". La Razón en feia una doble pàgina i li cedia a Aznar la dreta, sempre més cotitzada que l'esquerra en premsa (perquè és la que es veu primer, si es comença el diari per davant). I aprofitava per destacar que l'expresident popular deia que estava "més tranquil" per com Rajoy estava conduint la cosa independentista. Qui hi posava més zitzània era El Mundo , fan de l'Aznarato (© Vázquez Montalbán) i l'únic a destacar-ho en portada, amb el títol bully : "Rajoy i els seus ministres boicotegen Aznar i el seu llibre de memòries". El diari segueix somiant en el retorn de l'home de les Açores, però ho fa en un llit solitari: la resta de la premsa ja ha girat full.
Al racó de pensar
ANTONIO ROBLES
ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL
"Qué tontuna arrasa hoy la lucidez de tantos catalanes para exhibir tragaderas tan anchas?"
