Google admet (a contracor) que sí que fa periodisme

BarcelonaLa Unió Europea admet el dret a ser 'oblidat' per internet. És a dir, i a la pràctica, que si algú fa una cerca pel nostre nom no apareguin informacions negatives de temps molt remots. Ara, però, hi ha dos casos al Regne Unit que tenen una comuna derivada interessant. Es tracta de dos empresaris que, als anys noranta, van cometre delictes econòmics. I reclamen que quan algú posi el seu nom a Google no apareguin les informacions que detallen les seves activitats il·lícites. La novetat és que el gegant d'internet s'hi nega i addueix que allò té valor periodístic. És evident que en té, però el que val la pena de retenir és que Google ha admès per primer cop, ni que sigui de manera indirecta, que allò que fa no és només parar una taula infinita de manera acrítica perquè terceres persones hi exposin els seus continguts. Reconeix, per contra, una obvietat: que la seva feina té una incidència en l'espai mediàtic.

Si Google finalment accepta aquesta visió, haurà d'assumir que no és només qui construeix l'autopista per on circulen els articles, sinó que també en controla el trànsit. És a dir, que fa les funcions d'editor. Jerarquitza, posa uns resultats per sobre d'altres... El següent pas lògic, per tant, seria que destinés alguns esforços a determinar quins continguts són valuosos i quins es passen la deontologia periodística per l'arc de triomf, la qual cosa té aspectes positius –si es fa bé, hauria de premiar el periodisme de qualitat–, però també d'inquietants, tenint en compte la poca capacitat de fiscalització de Google i els seus algoritmes. Facebook també defensa amb dents i ungles que només és una infraestructura tecnològica i no editorial. Però diria que aquesta visió simplista, que els deixa fora de qualsevol obligació deontològica, té els dies, o els mesos, comptats.