Jugar a l'alarmisme amb els tiquets de la compra

BarcelonaCreuar la línia entre la informació científica i l'alarmisme que tenyeix de groc és fàcil. 'El Mundo' la traspassava, amb potes d'elefant, amb el tema "No guardi els tiquets de compra: contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat". Parlaven de la substància coneguda com a bisfenol-A (BPA), que es pot trobar als tiquets impresos tèrmicament (els que al cap de pocs mesos ja no hi llegeixes res). El polsim blanc que desprèn quan l'examines al cap d'uns dies conté aquesta substància. Però el tuitaire Miguel A. Lurureña –doctor en ciència i tecnologia dels aliments– s'ha encarregat de posar alguns punts sobre les is, que probablement duraran més que la tinta tèrmica. I ha explicat que, efectivament, se'n va prohibir l'ús en la fabricació de biberons, perquè en els nadons suposava molta exposició en uns cossos de poc pes. El científic explica que l'estudi de què parla 'El Mundo' (i més mitjans) no avalua el nivell real d'exposició de la població als tiquets de compra. Però dos treballs més sí que s'hi van fixar i van arribar a la mateixa conclusió: l'absorció a través de la pell és irrellevant. De fet, al 2015 s'hi va pronunciar l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA), i el seu dictamen va ser que els nivells d'exposició actuals –per tant, comptant-hi els tiquets de compra– no suposen cap risc per a la salut.

És cert que l'EFSA reavalua de tant en tant els riscos d'aquesta substància. I que França ha manifestat preocupació per si els caixers de supermercat hi tenen una exposició alta, així que els tiquets d'aquesta mena tenen els dies comptats. Però suggerir que els tiquets de compra et poden causar càncer, dit directament així, no és rigorós. I, per tant, com a mínim s'haurien d'haver aportat aquestes dades que relativitzen l'estudi de què parlen. Però, esclar, el titular era massa llaminer.