PAREU MÀQUINES

Junqueras, un home lliure (a la premsa de Madrid)

'El Mundo' desdibuixa la situació del líder d'ERC i la motivació dels seus permisos

Una de les arts fosques del periodisme consisteix en crear relacions de causa i conseqüència de manera arbitrària, sense proves que les avalin. Fixem-nos en aquest titular: "Junqueras sortirà de la presó després que ERC avalés els comptes de Sánchez" ( El Mundo). Narra dos successos que tenen lloc en dos moments diferents de la línia temporal. El fet que comparteixin frase indueix al lector que la relació entre tots dos termes ha d'anar més enllà que la mera ordenació de l'un respecte a l'altre. En la cèlebre anotació de Kafka al seu diari "Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda he anat a nedar", s'entén que la força expressiva està justament en la desconnexió entre una cosa i l'altra, símbol de la seva voluntat de viure al marge del món.

En aquest cas, El Mundo fa el contrari. Primer, com ja és costum, parla de la llibertat de Junqueras sense aclarir que es tracta de permisos temporals: la idea és estendre la noció que el líder d'ERC és ja un home lliure. "La Generalitat allibera el cap de l'1-O i Romeva només quatre mesos després que fossin condemnats a més de 12 anys", diu un dels subtítols, i de nou abona aquesta confusió. I el segon problema és que el titular ve a dir que els permisos no s'haurien concedit si ERC no hagués acceptat apujar el sostre de despesa. Però això no és una informació, sinó una interpretació, tret que el diari presenti les proves. De fet, un dels drames de la premsa de Madrid és que la interpretació s'ha cruspit la part factual. No importa el que passa, sinó el que sembla que passa. L'article 100.2 es va començar a aplicar a altres presos abans de celebrar la reunió negociadora. Però aquesta és una ordenació temporal, esclar, que El Mundo, com que no li interessa,  passa per alt.