PAREU MÀQUINES

Justificar que un cotxe irrompi en una plaça a tota castanya

L'espanyolisme periodístic, entre la disculpa i l'aplaudiment de l'acció d'un brètol a Vic

No soc racista, però... No tinc res en contra dels homosexuals, però... Entenc la protesta de les dones, però... Els peròs delators. Com el de Xavier García Albiol quan comenta la irrupció d'un cotxe a tota velocitat a la plaça Major de Vic. “No ho comparteixo però és comprensible”.

Hi ha hagut, entre la ramada periodística, qui directament ha aplaudit l'acció. “Em sedueix la idea d'estrenar el meu totterreny a Vic”, piulava el columnista de 'Libertad Digital' José García Domínguez.

O bé Hermann Tertsch, antic cap d'opinió d''El País' i actual 'hooligan' de l''Abc': “L'escàndol no és que un cotxe demostri l'atipament de tots els espanyols honrats per la miserable propaganda dels colpistes. L'escàndol és que es permeti a la plaça de Vic aquest insult massiu sense que desenes de cotxes l'imitin”.

Hi ha hagut, també, qui ha carregat les culpes a aquesta protesta pública pels presos polítics: “No és el primer episodi de tensió que provoquen les polèmiques creus grogues a Catalunya”, diu la peça de 'Crónica Global'. Quan interessa fer-ne burla, les creus són quatre pals i els independentistes tenen la pell molt fina perquè un cotxe n'ha trencades unes quantes (obviant l'evident risc de tenir un vehicle a tota velocitat per una zona plena de gent). I, quan interessa, les creus són tota una ofensa que justifica l'acció 'reparadora'. “Tan bonica que és aquesta plaça. Els independentistes esteu malalts. Aquest odi us portarà alguna mena de càncer, independentista per descomptat”, diu un dels comentaris a la notícia de l''Abc'.

Es tractava de lamentar una conducta temerària, probablement delictiva i inequívocament agressiva. I deixar els peròs per a un altre dia. O, almenys, no alimentar la violència física (fastigosa profecia amb vocació d'autocomplerta) a partir d'una innòcua plantada de creus.

Etiquetes