L'article 155 i el llenguatge del maltractador

BarcelonaHi va haver un temps en el qual una convocatòria d'eleccions potser hauria evitat l'aplicació del 155 a Catalunya. Però el PP ha repetit per activa i per passiva els últims dies que això ja no és suficient. És una estratègia comprensible: el partit té una implantació quasi residual a Catalunya, així que el cost polític que paga per aquesta decisió és pràcticament nul. En canvi, la decisió del President –amb el dubte extrem sobre si s'estava duent Catalunya a la República o al Pedregar– és molt més complicada, la qual cosa explica les vacil·lacions infartants d'ahir.

Per tant, atribuir l'aplicació del corró repressiu del repugnant article 155 –bàsicament: una carta blanca per executar qualsevol les polítiques perdudes a les urnes– suposa l'assumpció plena del llenguatge del maltractador: Em fa més mal a mi que a tu. No em deixes més remei. Jo sé el que et convé. Això ho expressa la premsa de manera subtil, com fa 'El País' amb el titular de portada: "Puigdemont deixa via lliure al 155 en negar-se a convocar eleccions", o bé molt més grollera, com fa el diari basc 'El Correo' amb "Puigdemont renuncia a convocar eleccions i no frena el 155". També 'El Periódico de Aragón' i el titular "Puigdemont sembra confusió i aplana el 155". O, encara més passat de voltes, 'La Voz de Galicia', que porta unes setmanes ben 'hooligan' amb el tema i aquest divendres obria amb "Puigdemont elegeix el 155". Mentrestant, 'La Razón' llança altre cop la canya, amb un esquer nou. Un subtítol de portada afirma: "El Senat aprova l'aplicació gradual del 155 i Rajoy només el frenarà si dimiteix el president".

Si hi hagués voluntat de diàleg polític, el PP –que va negociar amb ETA– no activaria l'article dels trons. Però la tempesta mediàtica espanyola dicta un altre relat: la culpa, com no podia ser d'una altra manera, és dels catalans.