L’encaixada de Mas i el rei: bufet lliure d’interpretacions
BarcelonaAdoro l’encaixadologia -ciència de l’encaixada de mans- com a subgènere periodístic. Dimarts van ser les puntes de les extremitats superiors dretes d’Artur Mas i Felip de Borbó les que van estar en contacte uns breus segons, però ha donat per a molta teca de titulars. El Mundo retrata el president català com a algú atribolat, dèbil: “Mas surt a l’encontre del rei Felip”. La Vanguardia eleva l’encaixada a misteriós acord els termes del qual, glups, no s’especifiquen: “L’altre pacte del Majestic”. A La Razón se li nota certa rancúnia, “El rei torna a Catalunya a pesar de Mas”, i l’ Abc retrata Felip com a generós (no com el pèrfid de Mas): “El rei visita Catalunya després de la plantada de Mas a Espanya el 12-O”. Més interpretacions que dits en joc, francament.
Pedrojota s’estrena repescant els dubtes de l’11-M
El primer editorial d’El Español, el nou projecte de Pedro J. Ramírez després de la seva evacuació d’ El Mundo, és una declaració d’intencions del mitjà però, sobretot, de les obsessions del seu director. I una d’aquestes obsessions és l’autoria de l’11-M. Diu, el text en qüestió, que l’atemptat “va permetre a forces encara no suficientment identificades -per molt que la seva tipologia es correspongui amb el terrorisme islamista- intervenir en el procés polític i posar en evidència les tremendes limitacions del nostre Estat de Dret a l’hora d’investigar el que va succeir”. En el següent paràgraf es parla d’ETA, buscant la connotació per contacte textual. I es parla de les víctimes. Però respecte per les víctimes és també no alimentar dubtes sense proves prou fortes per fer reobrir el cas judicialment.
