L’humor foll i surrealista, de dol

BarcelonaVa ser un humorista sense nanses: difícil d’agafar i més encara de controlar. Les seves actuacions eren una perpètua ziga-zaga en què es passava de l’humor gestual -talment un dibuix animat- a la xerrameca verbal imprevisible i absurda només en aparença, però carregada de crítica social. Quatre pèls despentinats -però lleonins, això sí- completaven la seva imatge de còmic inclassificable i una mica salvatge. Ahir Pedro Reyes moria de matinada, a València. El cos sense vida va ser trobat a casa: un infart s’apunta com a causa probable.

Nascut a Tànger el 1961, es va traslladar de petit a Huelva, la terra de la seva mare. Allà va conèixer Pablo Carbonell, amb qui va establir una gran amistat, quan tots dos eren encara adolescents. De fet, va ser el líder de Los Toreros Muertos qui va donar a conèixer la notícia de la mort de Reyes, al seu compte de Twitter. “Era un gran còmic i bona persona. Que descansi en pau”, escrivia. Carbonell va fundar amb Reyes el grup de teatre Centuria, a finals dels 80. Després formarien el grup humorístic Pedro y Pablo. El 2004 Carbonell el va cridar per actuar en el seu debut com a director, a la comèdia Atún y chocolate.

Una de les seves primeres aparicions en pantalla va ser al programa La bola de cristal, l’espai infantil més punkie que es recorda a Espanya. Hi feia seccions com El asombroso show de Pedro Reyes (en què interpretava un detectiu histèric) i El librovisor (una revisió humorística dels clàssics universals de la literatura, amb Alaska com a mestra de cerimònies).

Als 90 es va fer popular com un dels còmics en nòmina del programa No te rías que es peor, produït per Josep Maria Mainat i Toni Cruz, excomponents de La Trinca. Els concursants havien d’aguantar-se el riure davant la ràtzia d’acudits dels humoristes del xou, entre els quals hi havia Barragán, Marianico el Corto, Manolo de Vega, Emilio Laguna i Paco Aguilar. El programa va ser retirat després de cinc temporades -el director general de RTVE d’aleshores, Jordi Garcia Candau, el va titllar de “clarament al límit del mal gust”- però encara es recorda com un dels programes mítics de La 1 als anys 90.

Posteriorment va col·laborar en el xou Hola Raffaella, presentat per Raffaella Carrá, també a TVE. Reyes es va prodigar amb moltes aparicions esporàdiques en programes humorístics. Se’l va poder veure a Buenafuente, El club de la comedia, La terraza de Wyoming, El club del chiste i En el aire. El seu últim projecte haurà sigut el programa Sopa de gansos, de Cuatro, presentat per Florentino Fernández i Dani Martínez. El xou va emetre ahir el monòleg que va deixar enregistrat, a manera d’homenatge pòstum.

L’humorista va tenir també una irregular carrera al cinema, amb papers en films com El año de las luces (l’any 1986, a les ordres de Fernando Trueba), Makinavaja, el último choriso (1992) i la seva seqüela, Semos peligrosos (1993) -també a la sèrie televisiva d’aquest personatge d’Ivà-, ¡Ja me maaten..! (2000) i Atraco a las tres y media (2002). També li agradava el teatre, però en aquest cas es va centrar més en l’escriptura i la direcció, amb obres com Las hermanas Wuachosky i Sapore di amore.

Ahir diversos amics i col·laboradors seus, com Santiago Segura, Alberto Chicote, Berto Romero i Luis Piedrahita, ploraven la pèrdua d’aquest representant de l’humor surrealista.