Llum verda mediàtica (aparent) a l'acostament dels presos

BarcelonaLa premsa de Madrid, aparentment, no obstaculitzarà l'acostament dels presos. Així es desprèn del fet que cap de les quatre portades inclogui un titular per a la lamentable competició entre el ministre Marlaska i el jutge Llarena per veure qui dels dos s'espolsa amb més determinació la responsabilitat de donar compliment a aquest mínim requisit humanitari. En aquest 'que si tu, que si jo' se'n va el temps de les famílies i es roden quilòmetres absurds. Només a la primera pàgina de 'La Razón' s'hi fa una referència, en un subtítol.

A Catalunya, en canvi, l'assumpte troba lloc a totes quatre portades i ho fa en espais destacats. Comparar els titulars resulta revelador. Per exemple, no té res a veure el de 'La Vanguardia' ("Interior i el jutge xoquen pels presos independentistes") amb el d''El Periódico' ("Llarena cedeix el trasllat de presos al govern"). En el primer es fan evidents el conflicte i les poques ganes d'estampar la firma en els papers de l'acostament, sabent que es pot pagar un preu polític per part dels partits 'fracturistes'. En el segon sembla que el magistrat hagi fet una graciosa concessió, un gest d'amabilitat, una cortesia. En aquest sentit, el titular d''El Punt Avui' ("Interior admet que l'apropament de presos és polític") no és precisament una revelació, però com a mínim detalla amb encert de què estem parlant. L'acostament dels presos és un afer polític. Com també ho és el seu empresonament.

Àlbum de titulars

"El feminisme estudia ara la 'cultura de la violació' en els gossos que passegen pels parcs" (Libertad Digital, amb l'evident propòsit de desacreditar el feminisme. Periodisme de 'manada' que arrenca amb la frase "Científics socials de veritat (...) fa temps que diuen que els estudis de gènere no tenen cap tipus de rigor").