Haurà estat la d'informar del seu propi cessament entonant un My way que faria aplaudir Frank Sinatra. Cinc flaixos. 1) El subtítol de portada: "Si hagués depès de mi, hauria seguit tota la meva vida com a director del diari". O sigui, el diari explica que és una decisió unilateral. "No se'n va per pròpia voluntat", reblava l'editorial. 2) I per què el cessen, doncs? El diari reproduïa la frase del comunicat oficial en què es deia que calia "rellançar la difusió". Però ometia, en canvi, el paràgraf més eloqüent de la nota: aquell on es reconeixia la necessitat de mitigar les pèrdues econòmiques del rotatiu. 3) L'assumpte de les pressions polítiques. Enlloc es reconeixen (l'empresa difícilment ho acceptaria), però un acudit de Gallego&Rey ho suggereix amb tota la força de l'humor gràfic: es veu un Rajoy somrient, ben sinistre, que duu els característics tirants del periodista. El trofeu de la peça cobrada. No calen paraules. 4) Tot i que va tenir alguna batussa interna -també a Pedrojota li sortien díscols- es permet en el dia del comiat fer un gest magnànim deixant que Enric Gonzàlez deixi escrita aquesta frase, amb ell mateix encara de cos present: "Molt més interessat a vendre diaris que a donar exemple de comportament ètic, obstinat en la investigació incloent-hi quan l'erra (com en la major part de l'11-M)". 5) La cita de la portada, que sovint portava verí, ahir no era una excepció. "Serveix-te del que és aparent com a indici del que és amagat". Són les pressions polítiques, doncs, les que l'han fet descavalcar de la direcció? Difícilment hauran sigut el factor únic que ell pretén. Si Pedrojota hagués sabut fer el seu periodisme estel·lar sense enfangar el diari en unes pèrdues com les registrades els últims anys, no hauria hagut de supervisar una portada com la d'ahir.

Àlbum de titulars

"Els pets de 90 vaques fan explotar una granja d'Alemanya" (Que.es)