Macron, la caverna i la perversió del patriotisme constitucional

BarcelonaMandataris mundials fan un acte per celebrar el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial. La paraula 'Pau' apareix a les quatre portades catalanes. A les quatre de Madrid, coincidència de titulars criticant els nacionalismes. "Contra l'amenaça dels nacionalismes" ('Abc'), "Lliçó de pau de Macron amb condemna als nacionalismes" ('El Mundo') o "Macron alerta: el patriotisme és el contrari del nacionalisme" ('La Razón'). Però fixem-nos en el titular d''El País': "Macron evoca la Gran Guerra per criticar el nacionalisme de Trump". Ahà, els altres tres diaris aprofitaven que el Sena passa per Valladolid per disparar contra el que entenen com a nacionalisme, que és sempre l'anomenat perifèric. El seu nacionalisme el camuflen de "patriotisme constitucional" i, per tant, estan encantats que Macron l'invoqués.

Només que, en el cas d'Espanya, és una perversió utilitzar aquest terme, popularitzat pel filòsof Jürgen Habermas en relació amb Alemanya. El politòleg alemany Jan-Werner Müller alertava d'aquesta distorsió, que ell atribuïa a "traduccions errònies intencionades" més que no a "desafortunats errors d'interpretació". I recordava que la memòria és fonamental en el patriotisme constitucional de Habermas, quan justament el pacte de la Transició se sustenta en el contrari: l'oblit. I la mala apropiació del terme no s'acaba aquí. Habermas parlava d'Alemanya, que és un dels pocs llocs del món on nació i estat encaixen perfectament. Però, tot i així, deixava espai per a l'autodeterminació. La seva idea no era la d'una Constitució sacralitzada i en què la literalitat del text importa més que els seus valors. En aquest sentit, Juan Carlos Velasco creia que el terme adequat, per a Espanya, hauria de ser 'fonamentalisme constitucional'. Però la premsa d'estat està encantada de poder vestir la mona del seu nacionalisme amb els oripells del patriotisme. Que és més patrioterisme.