Madrid fa passar Pujol per davant de les màfies internacionals
La intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a instàncies dels Estats Units ve motivada per les sospites que l’entitat blanqueja diners de les grans xarxes del crim organitzat internacional. I, circumstancialment, es dóna el cas que just és el banc on el clan Pujol tenia els comptes. Però no costa gaire intuir que això ha pesat exactament zero en la decisió del Tresor nord-americà per denunciar BPA: ho fa per actuar contra les màfies -russes, xineses i mexicanes- que hi blanquegen els diners. Tot i així, El Mundo no podia evitar obrir portada amb “Intervingut per blanqueig el banc que van fer servir els Pujol”. Dos diaris més de Madrid, La Razón i El País, també esmentaven els Pujol en portada. I el titular interior de La Razón movia especialment a la confusió, ja que en dir “Intervingut per blanqueig el banc andorrà dels Pujol” podia suggerir que l’entitat financera era de la seva propietat. L’ Abc, per la seva banda, destaca a l’interior que “Un directiu del Barça presideix el banc dels Pujol”, en referència a Ramon Cierco Noguer. Per contra, els quatre diaris catalans donaven en primera pàgina l’assumpte, però no esmentaven la vinculació amb el clan fins a les pàgines interiors (fins i tot El Periódico, crític històric del pujolisme). I ho feien de manera lateral, com l’anècdota que és en relació al moll de l’os de la notícia.
Era tot plegat una variant de l’efecte De la Rosa, que va ser un “empresario español” en els seus dies d’esplendor, fins que va caure en desgràcia garjolera i va passar a ser anomenat “catalán”. És la famosa sinècdoque que aplica la premsa espanyolista, consistent a sobrerepresentar tot el que és català en qualsevol notícia negativa. Tu embruta, que alguna cosa queda.
