Massa d’hora perquè la CCMA sacrifiqui un canal de TDT

Raimon Masllorens, president dels productors catalans, ha proposat que la Corporació es quedi només amb tres canals televisius: TV3, el 3/24 i un 33 que aplegaria els continguts culturals i alguns d’esportius. Els programes infantils i la resta d’esports anirien a parar a un nou servei ja només online. És una proposta interessant i que mereix ser estudiada, però voldria rebatre-la parcialment.

Crec que seria un error greu renunciar a un (altre) canal de la TDT per qüestions pressupostàries. L’experiència ens diu que combinar canals comporta, automàticament, perdre quota de pantalla. El mes següent de la fusió del 33 amb el Super3/3XL, el nou canal unificat marcava un 1,5%, mentre que per separat sumaven un 2,8%. Aquest diferencial d’1,3 punts pot semblar poca cosa, però tenint en compte que la quota del català a la televisió en obert ronda el 20%, implica renunciar a un 7% de l’audiència total. Tancar l’Esport3 voldria dir sacrificar el seu 0,6% d’audiència: un nou llençol perdut per al català, clamorosament -i escandalosament- minoritari a la televisió en obert, a la qual els catalans encara dediquen unes quatre hores diàries, de mitjana.

L’aprimament de pressupost que pateix el departament d’esports, a més, té conseqüències sobre el teixit social de Catalunya. La Federació Catalana de Futbol, per exemple, comptava a vendre els drets de la final de la Supercopa de Catalunya a TV3 per un partit que s’havia de celebrar inicialment al desembre. Com que es va traslladar al maig, la televisió no va poder-lo comprar, perquè no podia arrossegar el pressupost de l’any anterior i en l’exercici present estava escanyada. La Federació va acabar regalant el partit, conscient que si no ho feia la Supercopa catalana no existiria mediàticament. El mateix ha passat amb la Volta Ciclista a Catalunya, que ha preferit regalar els drets abans que quedar-se sense finestra televisiva. Això només pot ser una anomalia localitzada en el temps. Una televisió nacional com TV3 pot viure sense la Champions o les motos, que han marxat al pagament i no tornaran. Però desconnectar-se del seu esport base suposa deixar una àrea important a les fosques.

És veritat que el futur immediat va més de continguts que de finestres. Ara bé, encara és d’hora per tancar la TDT mentre les cadenes espanyoles s’hi mantenen agressivament. Això sí: la proposta de Masllorens de crear una plataforma a la xarxa amb col·laboració privada hauria de ser una prioritat dels nous gestors de la Corporació. Mentrestant, cal el pressupost suficient per mantenir els canals imprescindibles, que haurien de ser cultura, esports, informació i infantil. Els productors -molt castigats en els últims temps- mereixen una inversió de ple dret, sense que això comporti aprimar la resta d’afectats per les tisorades.