PREMSA EN CATALÀ
Misc 23/10/2017

Menys difusió però més ingressos per a les revistes i la premsa local

L’últim llibre blanc del sector de publicacions en català indica un avenç en la digitalització

i
àlex Gutiérrez
3 min
Menys difusió però més ingressos per a les revistes i la premsa local

BarcelonaLes revistes i la premsa local en català van aconseguir el 2016 una difusió conjunta de 460.827 exemplars per cada número editat. La xifra suposa una caiguda lleu (-2,2%) respecte als 471.237 exemplars aconseguits un any enrere en un context en què la premsa en paper experimenta retrocessos a la majoria de països d’Occident.

Aquesta resistència s’explica en bona part per la fidelitat dels lectors respecte aquest tipus de publicació: un 54,4% dels exemplars de premsa local o comarcal es distribueix per subscripció, i el percentatge és similar (51,9%) en el cas de les revistes. El fet que la venda al quiosc de la majoria de capçaleres sigui residual fa que sovint es tracti de publicacions invisibilitzades, ja que no estan al carrer, tot i la seva difusió. En tot cas, es ven al quiosc un 31,8% de la premsa comarcal i un 32,6% de les revistes.

Són dades de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals en Català, que agrupa un total de 202 publicacions de pagament en format paper -exclosos els diaris nacionals- i 122 capçaleres digitals. Aquestes xifres formen part de l’estudi anual que l’entitat acaba de presentar. En total, es tracta de 9.980 pàgines de continguts per cada número publicat conjunt.

Francesc Fàbregas, president de la Federació, destaca la força que donen les subscripcions. “No ho té cap altre sector editorial. Aquesta dada parla de la credibilitat i importància dels continguts que la premsa comarcal genera davant els seus lectors potencials. I ho aconseguim trepitjant molt els nostres territoris, coneixent molt bé el món local i explicant a la gent les coses que a la premsa generalista li passen per alt”.

Des del punt de vista econòmic, tot i la pèrdua petita d’exemplars, creixen els ingressos gràcies a la recuperació de la publicitat. Així, si l’any 2015 el sector va facturar 36,6milions d’euros, l’any passat va pujar fins als 36,8 milions, la millor xifra dels últims anys. En el cas de la publicitat, la part digital suposava el 2013 un 3,7% de la facturació per anuncis, mentre que el 2016 s’ha aconseguit pujar el percentatge fins al 11,2%. En el cas de venda per exemplars, el 2013 les edicions digitals només suposaven un 2,3% dels ingressos per difusió, mentre que ara ja són el 6,9%.

Per a Fàbregas, “el panorama ens condueix a un futur esperançador, format per petites, mitjanes i grans empreses editorials que, d’una banda, expliquen una història del país que sovint no apareix als grans mitjans i, de l’altra, dinamitzen econòmicament el territori català, descentralitzant-lo i oferint llocs de treball qualificats a joves que d’una altra manera haurien de migrar a l’àrea metropolitana”.

Prop de 1.500 treballadors (i gairebé paritat)

Una dada positiva del llibre blanc és que aquest sector segueix generant ocupació i eixamplant, ni que sigui modestament, les redaccions. Les dades del 2016 mostren un creixement del 0,4% en la força de treball que, conjuntament i comptant-hi els freelance, suma 1.492 professionals. A més, hi ha una distribució gairebé paritària. El 44,7% dels treballadors són dones i, en el cas de direcció, el percentatge puja fins al 49,4%. A les redaccions, el 48,8% dels periodistes són dones. En canvi, a la resta d’àrees la presència femenina cau fins al 32,5%. En el cas dels col·laboradors i columnistes, segons dades de l’entitat, un 44,9% són dones.

La creu a aquestes xifres la dona el fet que la meitat d’aquests treballadors que compta la Federació (717) ho estan sota la figura de col·laboradors.

stats