Publicitat
Publicitat

Quin personatge de ficció podria ser Miquel Iceta?

Don Lockwood, és a dir, Gene Kelly, a la pel·lícula ‘Cantant sota la pluja’

“Deixa que els núvols de tempesta persegueixin tothom! Que vingui la pluja, que jo tinc el somriure als llavis...” Això cantava Don Lockwood -és a dir, Gene Kelly- en el número més cèlebre de la pel·lícula Cantant sota la pluja. I, efectivament, tot i el xàfec del 155 que el PSOE ha afavorit, i malgrat tenir rivals polítics empresonats, el candidat Iceta no passa ànsia d’acabar alguns dels seus mítings fent el número de ball que ja ha convertit en marca de la casa. Com diu un altre dels temes d’aquest mític film musical, Make ’em laugh, es tracta de fer-los riure per guanyar-te’ls: “ You start off by pretending you’re a dancer with grace / You wiggle till they’re giggling all over the place ”. És a dir, “comences fent veure que ets un gràcil ballarí / i remenes el cos fins que caiguin cargolats de riure”. En aquests temps greus, oferir l’alliberament i l’evasió del ball -que àgils que es mouen les cames, sense grillets ni cadenes!- és un atractiu evident.

En una de les escenes, Lockwood relata als periodistes que el lema que li ha permès assolir l’èxit és “dignitat, sempre dignitat”. Però mentre ell narra una visió ensucrada dels seus inicis, les imatges -en flash-back - el desmenteixen. I, així, el veiem començar en locals dubtosos (i no als clubs selectes que diu), fer campana en comptes d’estudiar música, renegar del PP per acabar-s’hi fent selfies i fitxar com a número 3 d’un partit d’esquerres algú vehementment contrari al matrimoni homosexual. De fet, l’espectador sap des del principi que Lockwood és un mestre del fingiment, capaç d’aparentar en públic que s’estima la Lina perquè a la productora li interessa vendre l’idil·li entre els dos astres. La productora mana molt. La productora posa i treu, salva i condemna. I el ballarí Lockwood sap que les coses no estan per discutir-se amb el PSOE, francament.

21D