PAREU MÀQUINES

Miserables portades sobre l’educació especial

'La Razón' assegura que la llei Celaá deixarà sense centres els alumnes amb necessitats especials

Instrumentalitzar infants amb discapacitat per qüestions polítiques marca una nova fita per a la caverna. En plena discussió de la nova llei educativa, un dels mantres que repeteix l’oposició, i el seu cor mediàtic, és el del tancament dels centres per a alumnes amb necessitats especials. ʺCristian és un dels centenars de nens als quals la llei Celaá deixarà sense centres especialsʺ, diu la portada de La Razón. I dit així, esclar, sembla que al pobre Cristian se’l deixi desatès, a la intempèrie. No és el cas. La llei parteix de la base que el millor per als infants amb discapacitats és poder escolaritzar-se a un centre normal, si la seva condició ho permet i l’escola disposa dels recursos per prestar-hi l’atenció personalitzada que necessiti. A partir d’aquí, es traça un pla a deu anys vista per tal que el màxim de centres estiguin preparats per acollir –i, per tant, integrar– els infants amb necessitats especials. A més, enlloc de la llei s’esmenta l’obligatorietat d’escolaritzar aquests nens en centres ordinaris, així que, al final, seguirà sent una decisió de les famílies però, en teoria, amb més opcions disponibles. Per cert, la llei no deixa d’implementar el que demana l’ONU i l’Agenda 2030. L’ Abc també s’hi apunta, a l’estratègia. Nen en portada i titular: ʺMarginats per la llei Celaáʺ. El subtítol és una citació: ʺCreuen que això és com la pel·lícula Campeonesʺ. És evident que alguns d’aquests infants requereixen escoles específiques. Però la llei es fa per a aquells que podrien ser en un centre ordinari, només que se’ls doti suficientment. (Per cert, la portada de La Razón té el titular Campeones: s’haurien de posar una mica més d’acord, a Can Caverna.)

Hi ha debat possible, esclar. Però brandar nens vulnerables en portada per dur-ho tot a la part emocional, i a sobre distorsionant els fets, és alguna cosa més que lamentable.