Misc 26/10/2013

Morrissey posa fi al misteri (o no) i diu que és 'humasexual'

L'excantant dels Smiths, i una de les persones més influents de la cultura anglesa, ha decidit revelar quina és la naturalesa de la seva sexualitat

i
àlex Gutiérrez
3 min

BarcelonaDesprés de cantar sobre l'abstinència ( Stretch out and wait ), el celibat ( These things take time ) o el rebuig al matrimoni ( Will never marry ), amb els anys Morrissey va començar a explicitar en els seus temes l'interès pel sexe (com a la cançó Dear God, please help me , on acaba reconeixent que té "un polvorí entre les cames"). Finalment, l'excantant dels Smiths, i una de les persones més influents de la cultura anglesa, ha decidit revelar quina és la naturalesa de la seva sexualitat. I la resposta és... humasexual . "Malauradament no sóc homosexual. Des d'un punt de vista tècnic, sóc humasexual . Em sento atret pels humans. Però, esclar... tampoc per tants". Aquesta era la nota que l'artista penjava a la seva web semioficial i que era alhora un aclariment als diferents mitjans que els últims dies han estat explicant -i interpretant- els passatges de la seva autobiografia centrats en la seva vida amorosa i sexual.

De fet, al llibre revela que la primera relació seriosa la va tenir ja entrada la trentena, quan va conèixer el fotògraf Jake Owen Walters. "Per primer cop, aquell etern jo es va transformar en nosaltres -escriu-, ja que finalment em podia lligar a algú". La relació va durar dos anys: "Ni el Jack ni jo mai vam buscar o necessitar la companyia de ningú més per al període encetat llavors". El lector acaba coneixent-ne pocs detalls, més enllà que el xicot tenia aleshores 29 anys i la paraula Battersea tatuada al llavi.

De la ruptura es limita a explicar que va ser Walters qui el va deixar d'estimar, tot i que han seguit sent amics des de llavors. I suggereix -amb la mateixa prosa florida que guarneix les més de 400 pàgines del llibre- que hi ha hagut alguna recaiguda : "És amb indulgència que el Jack i jo provem cadascú de veure com de lluny podem marxar, però la nostra proximitat transcendeix aquestes visitacions". El cantant mai arriba a explicitar que tinguin una relació d'amants, però sí que detalla com comparteixen suites d'hotel i altres escenes quotidianes.

En tot cas, les referències al sexe continuen sent escasses. En un passatge, relata que David Bowie li va dir que no sabia com podia continuar viu després de practicar tant de sexe i de prendre tantes drogues. "Jo li responc: «Doncs mira, jo tampoc sé com puc continuar viu després de tan poques drogues i tan poc sexe!»"

Cap al final del llibre, i coincidint amb el renaixement de la seva carrera ara fa aproximadament una dècada, el cantant es trasllada a Roma, on coneix un noi de qui només sabem el malnom (Gelato), que és molt guapo i que estudien comprar un pis plegats a la ciutat.

I les noies?

Les boniques caven tombes, que cantaven els Smiths. Però, anys més tard, ja a la quarantena, va compartir un temps amb Tina Dehghani. "Vaig passar un temps enganxat -bastant inexplicablement- a una dona de gran independència". I deixa anar una revelació sorprenent per algú que va titular una cançó The end of the family line : van avaluar tenir un nen plegats o, com el vocalista escriu recargoladament, "un somicador monstre en miniatura".

La majoria de contactes amb noies semblen remuntar-se a l'adolescència. "Se sentien misteriosament atretes per mi i jo no tenia ni idea per què, tenint en compte que, malgrat que cada intent seu feia diana, no passava res d'electritzant i jo vaig passar milers de pàgines sense que m'importés gens ni mica". I revela: "Jerry Nolan, quan va sortir a la portada del disc de debut de The New York Dolls, és la primera dona de qui em vaig enamorar: la posició de les cames de puteta la convertia en tota una playmate". I sí, tal com suggereix el nom de Jerry, aquesta "primera dona de qui em vaig enamorar" és, efectivament, un home.

stats