Mentre El Mundo segueix el procés de canonització en vida de Rosa Díez, un dels seus columnistes estrella, Arcadi Espada, titulava la seva columna d'ahir "Un congrés fallit". Segons escrivia, UPyD té com a principal problema "la necessitat de convergir, d'una manera o altra, amb Ciutadans". Espada insisteix a casar Rivera i Díez. Un cop més. Ja ho van provar, els intel·lectuals impulsors de C's -els que es reunien al restaurant Taxidermista-, tan d'hora com el 2006: se'ls van endur a un hotel de Bilbao i van comprovar que el feeling era nul. El 2008 alguns d'aquests intel·lectuals van fer campanya per UPyD. Debades: els dos partits són aigua i oli. Això sí, la columna d'Espada deixava perles com dir que tots dos partits han "nascut de les experiències discriminatòries i excloents dels nacionalismes català i basc". I, mira, fins a les eleccions que ve.
Un titular pòstum de Vázquez Montalbán
Ara que fa deu anys de la mort de Manuel Vázquez Montalbán, La Contra de La Vanguardia entrevistava el seu fill, Daniel Vázquez Sallés, també escriptor. El titular era: "Un fill no és responsable del pare que té". Era una tria curiosa, perquè la frase no era de l'entrevistat, sinó de Vázquez Montalbán. És a dir, Daniel Vázquez Sallés explica que un dia li va preguntar al seu pare per què mai no li dedicava un llibre. I aleshores diu: "«Un fill no és responsable del pare que té», va ser la magnífica resposta". Així, de la mateixa manera que el Cid guanyava batalles després de mort, amb aquest bell subterfugi l'entrevistador feia que Vázquez Montalbán seguís generant un titular d'entrevista una dècada després de la seva desaparició. Hi veig també la llavor d'un microconte: un escriptor aclaparat per l'ombra del seu pare totèmic que, quan l'entrevisten, no aconsegueix que el titular sigui una frase seva. Al final intueix que, malgrat tot, un fill sí que és responsable del pare que té, com a mínim en la memòria col·lectiva.
