Així acomiadava ahir El Mundo Peret, des de la seva portada: “Mor Peret, el rei de la rumba i orgull de la Catalunya mestissa”. És un titular que suggereix l’oposició d’aquesta Catalunya mestissa i una hipotètica Catalunya pura que, senzillament, no existeix més enllà de les columnes d’opinió abonades a acusar el sobiranisme de supremacisme i altres barbaritats habituals. Només cal veure els cognoms dels signants de qualsevol manifest independentista per veure-hi un gaspatxo de procedències inequívocament mestisses. Una prova que el titular era més polític que periodístic és que, a l’interior, enlloc apareixia la paraula mestís : no emanava de cap de les cinc pàgines que li dedicaven, sinó de la línia editorial del diari. Cinc pàgines, per cert, que no feien cap esment al fet que el mestís Peret es va significar inequívocament pel dret a decidir participant en el Concert per la Llibertat del juny de l’any passat.

La torsió d’un titular

Ahir El Mundo sumava un altre titular polèmic. Entrevistava el diputat de la CUP David Fernàndez i ho encapçalaven amb aquesta (presumpta) cita seva: “Espanya funciona a base de bars, camells i farmàcies”. A dins, però, la frase era diferent: “Com deia un amic: «Aquesta societat funciona a base de camells, bars i farmàcies», parlant de la seva funció ansiolítica i amb una perspectiva crítica”. Alehop! El que era una frase sobre el model social es convertia, amb aquest petit canvi, en una crítica a Espanya i als espanyols. Quan, justament, a l’entrevista el de la CUP explicava que el problema el té amb l’Estat (o sigui, amb el sistema polític), no pas amb la gent.