PAREU MÀQUINES

'El Mundo' contra Puigdemont a cop de llamàntol

El diari parla de "l'etarra de les mariscades" perquè la factualitat de la notícia és molt prima

'El Mundo' obre la portada amb "Puigdemont va donar suport en un sopar a l'etarra de les mariscades". Llegeixo la peça per veure en què es va traduir aquest suposat suport i el màxim que trobo és aquesta tèrbola frase, quan parla d'un sopar "en què la terrorista d'ETA devia sentir sens dubte que li feien costat a casa seva mateix". Quina paradoxa: escriuen "sens dubte" precisament perquè no en tenen ni idea i és una suposició. Per això també recorren al covard "devia sentir". Resumint: no sabem què va sentir l'etarra, no sabem què va dir Puigdemont, però fot-li que és de Reus. La factualitat de la notícia és que l'etarra Natividad Jáuregui es va reunir amb Puigdemont i l'advocat de tots dos especialitzat en processos d'extradició, Paul Bekaert. No ha transcendit el menú, per cert.

Una trobada entre un advocat i dos clients que segueixen procediments similars relacionats amb la manca de garanties democràtiques de l'estat espanyol no sembla gaire cosa per obrir una portada. I aquí és on entren en joc les mariscades. O sigui, la caricatura banalitzant. Perquè està clar que "l'etarra del llom arrebossat" o "l'etarra dels canelons de rostit" no faria el mateix efecte. En alguns diaris, la línia que separa el percebe de la pornografia és molt fina: enxampa un sindicalista menjant llamàntol i ensorraré el món. Jáuregui està acusada de matar un tinent general de la Guàrdia Civil d'un tret al clatell. No és només una etarra qualsevol, sinó que –a l'espera de sentència– parlem d'una presumpta assassina. Però el sintagma "l'etarra de les mariscades" –que ve d'un parell de fotografies de fa anys, on se la veia envoltada efectivament de gambes i closques– funciona massa bé per no arremangar-se, escriure'l en primera pàgina i, repassant el titular abans d'enviar-lo a impremta, congratular-se de la gracieta tot fent el rotet.