29/03/2020

Nacionalisme banal i coronavirus: un cas pràctic

2 min
IMG_6034

BarcelonaQuan el clickbait entra per la porta, el periodisme salta per la finestra, que cantaven El Último de la Fila, o alguna cosa així. "Països Baixos acusa Espanya i Itàlia: admeten persones massa velles amb covid-19 a les UCI", titula El Español. El mitjà cita unes suposades declaracions del professor Frits Rosendaal, de la Universitat de Leiden, segons les quals la gent gran "no hauria d’ingressar als hospitals". Es tracta d’una mala traducció que canvia el sentit de les paraules d’aquest doctor: ell no deia què calia fer. Només constatava que, als Països Baixos, no se’ls duu a l’hospital si això només serveix per allargar-los l’agonia. És una qüestió cultural: la immensa majoria de malalts, en situació d'irreversibilitat, prefereixen morir a casa. La notícia d’El Español acaba retratant aquest especialista com una mena de doctor Kevorkian que va condemnant arbitràriament la gent gran a morir només pel fet de ser-ho. El nacionalisme flagrant del mitjà de Pedro J. Ramírez va causar el seu efecte: els espais en xarxes socials de Rosendaal es van omplir d’insults, de nazi en amunt. Molt oportú i responsable, tenint en compte que és una de les persones que està a primera línia en la lluita contra el coronavirus al seu país.

Fa cinc dies, en aquest diari, Lara Bonilla entrevistava el doctor Joan-Ramon Masclans, cap de l’UCI de l’Hospital del Mar. Deia: "Potser tens una UCI mig buida i a un pacient li has de dir que no hi ingressarà perquè s’hi estarà un mes i acabarà morint i no és just per a ell, ni per a la família, ni per als professionals que el tracten, ni tampoc és just i equitatiu pels recursos. Ho fem sempre, es diu no acarnissament terapèutic i això és una bona praxi". No hi va haver polèmica, perquè és pur sentit comú i humanitat. I perquè estava explicat pensant en fer pensar el lector, no en atiar la gossada tuitaire per veure si rasques uns quants clics.

stats