03/12/2020

No hi ha qualitat democràtica sense qualitat periodística

2 min
Portada 3 desembre 2020 la Razón

BarcelonaLa gràcia de les causes judicials és que tenen tants angles, tantes fases, tanta litúrgia, que sempre hi ha l’ocasió de treure un titular al gust de cadascú. I, si no és així, doncs s’inventa. ʺEl jutge estreny el setge sobre els pagaments a Podemʺ, diu la portada de La Razón. D’acord que la prosa judicial és virtualment il·legible i ens correspon als periodistes exposar-la de manera que l’entenguin els llecs en lleis. Però en un titular així no queda clar què diantre ha passat. I no queda clar perquè, sovint, no ha passat res. Al maig, diversos mitjans de la dreta titulaven: ʺIglesias, a un pas de la imputacióʺ. Han passat set mesos i el líder de Podem continua perfectament inimputat: deu ser un pas de tortuga.

Un altre exemple, de l’octubre, a l’Abc: ʺEl jutge veu finançament irregular, delicte electoral i falsedat a Podemʺ. Dos dies més tard, Eldiario.es titulava: ʺEl jutge arxiva la investigació de la presumpta ‘caixa B’ de Podemʺ. He buscat a la web de l’Abc, sense èxit, un titular que consigni l’arxivament d’aquesta part de la causa.

La relació entre mitjans de l’establishment i judicatura a Espanya és cosa fina. Els diaris s’esquincen les vestidures cada cop que es qüestiona la independència de la justícia però després narren sense embuts les batusses dels partits per col·locar membres al Consell General del Poder Judicial. Hi ha connexions molt evidents entre algunes redaccions i algunes instàncies judicials, que tenen sempre garantida una portada amb exquisida font anònima quan els convé tirar la pedra i amagar la mà. I, a sobre, els portadistes fan notícies anticipatòries que després ves a saber si es consumen o no. Els rànquings de qualitat democràtica potser haurien de començar a incloure factors com la dependència del sistema mediàtic respecte del poder. Algú s’enduria un bon ensurt.

stats