'El País' enterra abans d'hora l'independentisme flamenc

Titular (petit) de portada a El País : "El nacionalisme flamenc renuncia a la independència". I subtítol: "El principal partit belga ja només demana més competències". A dins, detalla que el partit N-VA "opta per una via més pràctica per assolir les seves reivindicacions". Per si algú no s'ha donat encara per al·ludit, la crònica inclou la següent frase editorialitzant: "A Espanya, en canvi, les formacions nacionalistes catalanes han passat de reivindicar qüestions concretes de tall econòmic a abraçar la quimera de la independència".

Bé. Tallem la connexió i escoltem Ben Weyts, vicepresident de la formació. Tot just diumenge passat: "El congrés que hem celebrat constitueix una etapa cap a la independència". Curiosa manera de renunciar-hi, oi? El partit N-VA es presenta a les pròximes eleccions amb un programa en què no reclama la independència, efectivament. El que vol, directament, és desmuntar l'estat belga. Deixar-lo en un estat de raquitisme -ministeri de Defensa, Afers Estrangers i poca cosa més- que posi molt més fàcil assolir les aspiracions sobiranistes flamenques. És a dir, renuncien a la independència en aquesta legislatura, però no pas programàticament, ni tampoc ideològicament. La peça d' El País, de fet, reprodueix l'enfocament que ha fet del tema la premsa francòfona. Però a la premsa flamenca, els titulars són d'un caire ben diferent. "N-VA: «La independència segueix sent l'objectiu»" (Hbvl.be), "«Clarament, l'N-VA vol la independència»" ( De Tijd ) o "N-VA: «Un Flandes independent continua sent el punt primer»". Gens malament per a un partit de qui ens acaben de dir que renuncia a la independència. El País, però, no recollia cap d'aquestes declaracions, que haurien dificultat enormement seguir titulant com va fer.

Àlbum de titulars

"Najwa Nimri: «A YouTube es poden llepar martells però no ensenyar els mugrons»" ('El Mundo')