El País editorialitza sobre La Cosa. Se li escapen alguns tics -"recalcitrantes del secesionismo" se'n va directe a la llista de possibles títols per al quart disc de Manel- però com a mínim té la decència de mullar-se en contra de la suspensió de l'autonomia i -sí, així estem- en contra de l'enviament de tancs, una mesura que humiteja els somnis de més de dos i de tres (quinta)columnistes. L'editorial d' El País admet una "profunda modificació de l'Estat constitucional". I admet que cal cedir en "finançament, infraestructures i reconeixement lingüístic i identitari". I admet que fer el fatxenda "no dissoldrà un problema socialment ja molt arrelat" (això sí, paraula clau: problema). Etcètera, etcètera. Són 583 paraules de relatiu massatge a Catalunya i d'assegurar solemnement que la solució "és la pròpia de la democràcia". Però cap d'aquestes 583 paraules és consulta, referèndum o votar. Ja hi som amb el joseluisperalisme. És com si el govern català li escrivís a Rajoy una carta demanant permís per fer una consulta i enlloc de la resposta ni tan sols s'esmentés... bé, val més que ho deixem estar.
Fi (meu) de curs
Com que és sabut i és profecia que els lectors d'aquesta columna són els més suspicaços de la catalana terra, volia deixar escrit el següent: el fet que a partir de demà -i per un espai de 30 dies- ja no em trobin en aquest racó del seu diari/ordinador/mòbil no obeeix a cap represàlia ni a cap fitxatge per part de la competència (umm... poc probable), sinó al fet ordinari -tot i que altament celebrat per qui això signa- d'unes vacances. Paro jo un poc però no para el Pareu: en David Miró s'encarregarà de mantenir-lo alive and kicking durant aquest mes. Alguns lectors m'han ajudat a fer la secció aquests mesos enviant perles i suggeriments. Si volen estendre-li l'amabilitat que m'han dispensat, la seva adreça és dmiro@ara.cat. Fins al 17 d'octubre!
