'El País' de la postveritat: no accepta perdre contra TV3

BarcelonaNou revés judicial per a ‘El País’ quan encara no s’havia refet d’haver de rectificar, tard i malament, per una informació falsa de portada contra Jaume Roures. L’article en qüestió es titulava “Una setmana a la bombolla de TV3” i era una crònica molt esbiaixada que tenia l’objectiu de retratar el canal públic català com una màquina adoctrinadora. TV3 va querellar-se i el jutge ha condemnat el diari a publicar el text rectificador sol·licitat pel mitjà públic. Ho farà el diari? No pas ara, no pas de bona gana. El director del rotatiu, Antonio Caño, piulava aquest divendres a Twitter: “Un aclariment: no existeix cap sentència que desmenteixi la informació d’'El País' sobre TV3. 'El País' es referma plenament sobre el que va publicar”.

De nou, el diari clava una puntada a aquell precepte del seu llibre d’estil que l’obliga a rectificar “de la manera més ràpida possible i sense embuts”. El missatge del director genera confusió, però la sentència és ben clara: el diari està obligat “a publicar (...) el text rectificatori”. I aquest text parla inequívocament de “fets que no s’ajusten a la realitat”. Tot plegat és pueril. L’article deia que a TV3 “no es parla mai de la fuga d’empreses”, cosa que el canal públic ha desmentit aportant fins a 30 mencions d’aquest tema en els seus informatius. I així amb tot.

És a dir, fas un reportatge acusant TV3 de mentir i resulta que ets tu qui menteixes, fins al punt que un jutge t’obliga a rectificar (i et fa pagar les costes del Procés). I, aleshores, surt el director fent malabars semàntics dient que aquí no passa res perquè la sentència no parla de desmentir però obliga a rectificar.

Friso per llegir el proper editorial del diari sobre la ingerència russa i la necessitat de protegir-nos de les 'fake news' en aquests temps de postveritat.