'El País' fa espòiler i rebenta la intriga dels presos polítics diputats

BarcelonaA 617 quilòmetres de distància en carretera des de Madrid, els diaris catalans coincideixen en els seus titulars de portada: "Els presos es registren com a diputats sense saber si seguiran" ('La Vanguardia'), "PP i Cs exigeixen la suspensió immediata però la mesa demanaria abans dictamen" ('El Periódico', en un subtítol) o bé "La mesa del Congrés decidirà sobre la suspensió dels presos" (ARA). En canvi, a 'El País' ho tenen clar: "El Congrés suspendrà els diputats secessionistes presos". Segons el rotatiu, les meses de les Corts "prendran la decisió després de rebre un informe dels lletrats sobre Junqueras i els altres acusats". Com es pot veure, la distància respecte al poder –la geogràfica i l'altra– és una variable rellevant en periodisme.

O potser 'El País' només especula, per fer de dic de contenció de la caverna, que munta el seu enèsim espectacle gestual pel que considera l'enèsima humiliació a la pobra Espanya. "Roda de presos al Congrés", titula l''Abc' a mig camí entre la frivolitat i la misèria moral. La roda de presos, en termes jurídics, és la desfilada de diverses persones de trets físics similars per a la seva identificació. En aquest context, la metàfora no té cap sentit que la justifiqui, més enllà d'intentar retratar-los com a lumpen, en comptes de representants electes d'una part substancial del poble català. No hi falta el sintagma "burla a l'Estat" i el desplegament habitual d'escarafalls. "El TS no actuarà davant el míting dels presos al Congrés", s'exclama 'La Razón', en un prèssing a l'alt tribunal que ocuparia unes quantes pàgines al diari si l'exercís algú altre.

I un detall: mentre a Catalunya tots els diaris fotografien el conjunt dels presos, tres de les quatre portades de Madrid se centren només en Junqueras. Ja se sap, els discursos populistes necessiten assenyalar sempre un enemic públic, com més concret millor.