'El País' tanca files amb Sánchez per la gestió de la crisi

Barcelona"Sánchez crida a la unitat i Casado li llança un dur atac", diu la portada d’El País. Ja se sap que els enemics mai critiquen, només ataquen: i, a sobre, en temps d’unitat! La presència de l’adjectiu, en un diari sobri com pretén ser el de Prisa, ja denota que la peça està amarada d’interpretació. "El PP i Vox, en guerra per liderar la dreta, preparen ja l’ajustament de comptes amb el govern després de la crisi del coronavirus", diuen a l’interior, de manera que es desactiva la legitimitat de la fiscalització, denigrant-la a mer interès polític. (L’interès polític hi és, esclar, però resulta que la democràcia es basa en l’existència d’una oposició.) "El sistema està al límit, especialment a Madrid, epicentre de poder del PP i del mateix Casado", afegeixen, de nou per estendre la idea dels interessos espuris.

Però la crònica deriva en el cinisme quan afirma que, "per més que es parli de comandament únic, la realitat és que un gran nombre de decisions tècniques les prenen les comunitats [...] mentre el ministeri es limita a intentar harmonitzar les directives i redistribuir el material que es va rebent amb comptagotes". Sí, que ho expliquin a Catalunya, això del ministeri merament harmonitzador. L’article carrega de retret moral l’estoc per assestar el cop final, quan parla de l’hora de passar comptes: "Aquest moment sembla ara llunyà, perquè els morts i contagiats no paren d’augmentar, però el PP sembla disposat a prendre posicions per a aquesta fase". Com si no ho fessin El País i els seus titulars de portada amables amb Sánchez, dia sí dia també. El diari no editorialitza sobre el tema, però això tampoc sorprèn: amb la crònica n’hi ha prou per deixar Casado –que està sent menys estrident del que el seu lamentable historial feia esperar– com un drap brut. Meravelles del gènere interpretatiu.