Presos (per la interpretació)
Costa pensar que el fet més rellevant ahir a Espanya fos l'assistència del diputat Joan Tardà (ERC) a la manifestació -autoritzada- que reclamava l'apropament dels presos bascos condemnats per terrorisme. Però això és el que El Mundo destacava a portada. La selecció del tema deixava de ser sorprenent si s'analitzava el titular. A partir d'un fet objectiu que es podria enunciar com "Un diputat d'ERC participa en la manifestació en defensa dels drets dels presos" el diari feia un triple mortal amb folre i manilles i es despenjava amb "Els socis de CiU, a la marxa en pro dels assassins etarres".
Primer avís
Entre la premsa refractària a la consulta, un dels missatges més repetits és el de la presumpta solitud dels que la impulsen. Ahir Jordi Barbeta recordava, en la seva columna de La Vanguardia , que "si ningú no hi posa remei, la declaració només té garantits ara 71 diputats i encara no ha tornat Duran i Lleida de Xile". La segona part de la frase és inquietant: ¿Duran podria propiciar un trencament de la unitat de vot dins del grup de CiU al Parlament? Tants anys atents si el PSC formava grup propi a Madrid i potser resulta que s'avança Unió a Catalunya. O potser no, esclar.
