Pedro Sánchez, en procés d'aïllament mediàtic

BarcelonaRepasso els diaris mentre sona "Un pasito p’alante, un pasito p’atrás" al balcó del veí: ¿estarà també editorialitzant sobre la reforma laboral? La premsa, esclar, castiga el caos. I de nou val la pena fixar-se en el que fan els diaris afins al PSOE, descomptada la crítica de la caverna. El País editorialitza sobre la derogació de la reforma del PP, sobre la rectificació i sobre la rectificació de la rectificació. I prescriu una recepta curiosa: "Buscar un acord parlamentari a l’altura de la magnitud dels desafiaments". Bé, si dos partits en el govern i uns socis externs ja és un guirigall, imaginem ara les possibilitats de sumar-hi... el PP? Ciutadans? Vox? Perquè només aquests tres han quedat fora. De fet, el mateix diari deu ser conscient de com és d’extemporània la proposta, perquè afegeix: "Si no amb l’esperança d’aconseguir-ho, vista la irascibilitat dels discursos, sí amb la determinació de tancar els flancs evidents" en el que qualifica d'"una coalició que és una mera juxtaposició de partits mal avinguts". Finalment, el diari diu que "contenir l’hemorràgia" només és possible "depurant responsabilitats". En resum: que s’alinea amb Nadia Calviño –és a dir, amb el PSOE clàssic– i empeny perquè Ciutadans moderi les aspiracions de les esquerres.

No deu ser casual que el titular sobre els taronges, a portada, sigui: "Ciutadans carrega contra el pacte però s’obre a seguir negociant". La Razón, sempre contenta de poder presentar el partit d'Arrimadas com uns calçasses, opta per un molt diferent "Ciutadans no assumeix la traïció i manté el diàleg".

Mediaset ha canviat fa poc de línia i fa evident que pensa anar a la contra del govern central. Ara, aparentment, s’hi afegeix Prisa amb El País. Si no fos que Sánchez té un esperit de supervivència insòlit, no li auguraria gaire futur, sense cap mitjà influent inequívocament a favor.