Rectificar és sempre un plat de regust amarg per als periodistes. Per això, quan ens toca fer-ho, no sempre complim amb pulcritud. El Periódico ha publicat moltes de les informacions que han revelat les tèrboles relacions entre el ja exdirector general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Xavier Martorell, i la polèmica agència Método 3. En una d'aquestes informacions, però, van identificar-lo com a amo d'una empresa que presumptament va encarregar un informe sobre el president Montilla, quan només n'era treballador. Martorell va querellar-se i llegeixo a Cugat.cat que, després que el diari es negués a rectificar (adduint defectes de forma i data), ara la jutge l'obliga a fer-ho. I així ho acatava El Periódico ahir, però d'una manera peculiar. D'una banda, el text no deia que la publicació de la rectificació obeïa a una decisió judicial. El lector no advertit podia pensar que, senzillament, havien acceptat publicar de bon rotllo la versió de l'afectat. I, de l'altra -i aquí hi ha el regalet amb què he titulat l'article-, el desmentiment ocupava un tros petit de tota una pàgina, amb crida a portada inclosa, titulada "Método 3 va posar cotxe a Martorell mentre era al Govern". Clatellot! Bravo de nou per la revelació, però hauria sigut més elegant publicar un dia la rectificació i, ni que fos l'endemà, la peça. Sobretot quan el mitjà ha pogut narrar el descavalcament de Martorell de la política, en bona part gràcies a les seves investigacions.
Al racó de pensar
JUAN CARLOS GIRAUTA
ARTICULISTA DE L''ABC'
Jugant-se la cohesió social, [els del Pacte Nacional pel Dret a Decidir volen] minar la Constitució, fora de la qual només hi hauria barbàrie"
