Pescaclics blanquejadors a 'El Español'

BarcelonaVolia instituir una tradició nadalenca: recollir els titulars més sonats de cada any de la secció de ciència d'El Español, que tants moments de glòria m'havia donat. Però resulta que han canviat radicalment el to de la secció i, en comptes de peces sobre les proeses sexuals dels dofins o les deformacions més aberrants, ara hi ha peces més, diguem-ne, normals. Tot i que encara he topat amb coses com "L'estrany cas de l'espanyol que es va suïcidar amb clara d'ou", "Així pots saber si els ximpanzés que veus al zoo són realment feliços" o bé "Per què mai seràs feliç i no val la pena ni intentar-ho".

Pel que veig, el pescacliquisme desaforat s'ha traslladat a la secció d'història, on hi ha peces com: "El viacrucis de la papa Juana, la travesti de la Santa Seu que va morir embarassada i lapidada", "Pere II, el rei espanyol que va cometre adulteri amb la seva pròpia dona (sense saber-ho)", "La carta desconeguda de Marc Antoni a August: «Protestes perquè m'estic follant Cleopatra!»", "Així va ser la terrible matança que va començar per uns pastissos", "Per què els maies tornaven guenyos els nens rics (i altres curiositats sobre la seva civilització)", "Què feia el Che Guevara menjant pop a Madrid durant el franquisme" o bé "L'anticonceptiu més surrealista: així evitaven quedar-se embarassades a l'antic Egipte", del qual els estalvio el clic: es tracta de caca de cocodril.

Amb la conya, però, el mitjà inclou altres peces menys innocents: "¿Va ser Carmen Polo l'heroïna que va salvar Unamuno dels legionaris a Salamanca?" o "Ramiro Ledesma Ramos, el falangista que recupera Santiago Abascal per respondre a Rosalía". Amb la vaselina de la viralitat i el lubricant de parlar de Rosalía o Amenábar, el mitjà va perpetrant el seu particular blanquejament històric.