Era un d'aquells recursos literaris que apreníem a BUP. Sinècdoque. Volia dir prendre la part pel tot i l'acabàvem recordant més per la seva sonoritat abstrusa que no perquè la integréssim com a pròpia. Doncs bé: una sinècdoque com una catedral és el que es marcava ahir El Mundo en portada. Hi posava una foto del rei -involuntari protagonista del dia gràcies als seus balbuceigs durant el discurs de la Pasqua Militar- i titulava "Espanya, titubejant". És a dir, que les vacil·lacions del monarca ja són les del país sencer. Una petició d'abdicació (relativament) subtil. El diari es lamentava que ni el ministre ni el rei haguessin dedicat "ni una sola paraula" a la secessió de Catalunya o la trobada d'expresos etarres. Per El Punt Avui, en canvi, sí que hi havia hagut una "tradicional sibil·lina al·lusió a Catalunya", quan el ministre Morenés va agrair a l'exèrcit ser "el garant de la sobirania nacional i de la unitat de tots els espanyols". En tot cas, ni els diaris més monàrquics amagaven el tràngol de Joan Carles. Sí que exhibien tot el mostrari de justificacions -la llum del faristol, la tipografia massa gran que impedia entendre la frase en el conjunt, els nervis...- però reconeixien que la casa reial no se n'havia sortit a l'hora de mostrar un rei en plena forma. Però la semiòtica jugava una mala passada a l' Abc. Posava el tema en uns baixos de portada. Just al costat hi havia un anunci, de Leroy Merlin, en què una fletxa vermella apuntava en direcció a la reial testa del monarca. I quin era el text que hi havia a dins, en majúscules cridaneres i símbol d'admiració inclòs? " ¡Stock fuera! " I el príncep content, esclar.

Al racó de pensar

MIGUEL MORA

CORRESPONSAL A PARÍS. ENTRADA ESBORRADA AL SEU BLOG D''EL PAÍS'

"Passejant l'altre dia per aquest netíssim, feixistoide i inacabable carrer de vianants andorrà que pertany a una sola família..."