Tots els diaris de Madrid coincidien ahir a marcar negativament els seus titulars sobre la resposta de Mas al TC, que ha anul·lat la declaració de sobirania del Parlament: “Manté intacte el repte” ( El País ), “Menysprea la sentència del TC i mantindrà el seu vaitot” ( La Razón ), “Ignora el TC i pretén portar el desafiament fins al final” ( Abc ) i “Adverteix que mantindrà el seu repte” ( El Mundo ). En canvi, a la premsa catalana es defugia el lèxic de la confrontació. “El procés continua” ( El Punt Avui ), “La sentència del TC no altera el rumb de Mas” ( El Periódico ), “Mas reafirma el full de ruta de la consulta tot i la decisió del TC” ( La Vanguardia ) i “Mas avisa l’Estat que la sentència del TC no canvia res” (ARA). En vista dels titulars d’ahir, en recupero un parell d’antics. La Gaceta escrivia al setembre: “Al desafiament independentista li queden 48 hores”. I l’Abc, al novembre, col·locava Vargas Llosa en portada per obrir el diari amb la cita: “El moment de més gran insensatesa a Catalunya ja ha quedat enrere”. Pues va a ser que no. (Per cert, ¿m’ajuden a popularitzar aquest vaitot com a traducció d’ órdago? Em temo que en tenim per mesos, de sentir-ho. Coses de viure en la deriva perpètua.)

És un ocell? És un avió?

No, i tampoc era Superman. Un remolcador que estirava una embarcació semblava, de lluny, un avió. El centre coordinador d’emergències 112 va informar de la caiguda d’un avió, especificava que era de passatgers i que el succés s’havia produït a dues milles de la costa canària. La majoria de mitjans van donar per bona la informació i durant 20 minuts el caos va regnar a les webs (i a les redaccions). Convivien fins a tres versions, alhora, de la mateixa notícia: caiguda, aterratge al mar, falsa alarma. Per sort, va ser això darrer. Com que venia de font oficial, la tendència general va ser publicar-ho de seguida, sense buscar abans el contrast d’una segona font. El Mundo era qui reconeixia més obertament el propi error: gomet verd per a ells.