Pornografia emocional per socórrer Amancio Ortega

BarcelonaTot i invertir molt poc en publicitat convencional, el grup Inditex –i, més concretament, el seu propietari, Amancio Ortega– gaudeix de la protecció quasi unànime dels diaris. N'és un exemple com s'han manipulat les declaracions d'alguns dirigents de Podem per la donació d'uns 300 milions d'euros en maquinària oncològica. El foc el va obrir la candidata dels liles a la Comunitat de Madrid, Isabel Serra: "La sanitat pública no pot acceptar donacions d'Amancio Ortega. Cal finançar-se amb impostos. Els mateixos que esquiva i eludeix Inditex: 600 milions en tres anys". La premsa antipodemista –és a dir, la immensa majoria– va vendre-ho dient que el partit rebutjava aquesta 'almoina'. Però la piulada no parla de renunciar a aquestes màquines: només li recorda que, si pagués el que toca, se'n podrien comprar el doble.

Qui més ha excel·lit en la defensa emblanquinadora d'Ortega ha estat 'El Mundo', amb un xantatge emocional disfressat de crònica titulada: "Salvats per Amancio Ortega [...]. Parlen els malalts que es tracten el càncer amb les seves màquines. A Espanya són 100.000. El seu veredicte: «Gràcies!»". Per accentuar la improbabilitat que l'Estat pagui pels seus mitjans aquests equipaments, descrivien els aparells com "una màquina immensa, com vinguda del futur, amb una espècie de platet volador per dalt, una placa blanca al lateral esquerre i una pantalla". O incloïen diàlegs de vergonya amb malalts: "Deunidó aquesta màquina! És una meravella!", "Aquesta és de les d'Amancio Ortega...", "Què dius ara?", "Sí...", "Doncs se li hauria de fer una estàtua".

En fi. L'Espanya mediàtica és aquest indret país on algú denuncia una censurable enginyeria fiscal i, en comptes de muntar un sidral per pressionar-ne el responsable, s'intenta matar el missatger agafant el rave del tuit per les fulles de la descontextualització.