10/12/2018

Professions del futur: assessor en sèries i plataformes

2 min
Professions del futur: assessor en sèries i plataformes

Netflix ha pagat 100 milions de dòlars per poder retenir un any la sèrie Friends, l’últim episodi de la qual es va emetre a la televisió convencional -i gratuïta- fa més de catorze anys. És una notícia que, més enllà d’evidenciar l’atractiu perenne de la sèrie, té unes quantes derivades interessants de comentar.

Per exemple, es dona per fet que aquest serà l’últim any que la plataforma el tindrà en exclusiva. Resulta que AT&T ha comprat l’imperi WarnerMedia, que inclou aquesta sèrie, entre moltíssims altres actius. I a finals del 2019 es vol que la companyia tingui el seu servei de vídeo sota demanda.

Fins ara, aquestes plataformes -com la mateixa Netflix, o la HBO- han apuntalat el seu creixement a partir de contingut exclusiu, fossin sèries pròpies, fossin compres milionàries de productes ja fets a canvi d’impedir que els tingui la competència. Però en els propers dos anys es pot preveure que naixeran o eclosionaran mitja dotzena de plataformes més. Si tothom aplica aquesta política de les exclusives, cadascú acabarà amb un catàleg relativament prim.

Són dos els perills d’aquest escenari. D’una banda, que no justifiqui pagar una quota mensual per una cartera de sèries relativament reduïda, amb només dos o tres hits globals inequívocs. De l’altra, que hi hagi un refredament d’aquest boom per les sèries, perquè per estar-ne al dia calgui pagar massa subscripcions. El sol fet d’haver de triar quins dels dotze serveis són els més convenients és una murga que intueixo que pot deixar fora una part gens menyspreable de la clientela.

És per això que alguns analistes suggereixen, ja que aquest model s’acaba, que les plataformes pactaran per compartir alguns títols. Es creu que, per a l’any 2020, Netflix pagarà molt menys per Friends. Això sí, també podrem veure el Ross, la Rachel i companyia a la nova plataforma de Warner.

No deixa de ser irònic: vam començar pagant molts diners a les telefòniques per veure paquets de canals que incloïen molta morralla o continguts que no ens interessaven. Van aparèixer aleshores serveis que, a l’entorn de deu euros al mes, oferien un menú menys pantagruèlic, però més afinat. I ara, que les grans operadores mundials han comprat conglomerats mediàtics, tornem al vell model de paquets, només que inclouran acords amb Netflix, la HBO i similars.

El món digital -se suposa- anava de fer les coses fàcils. Però, després dels entrenadors de pilates, coaches, instructors de tenis, personal shoppers, gestors financers... la propera professió de futur sembla clarament la d’assessor de sèries i subscripcions.

stats