Quatre distorsions sobre com s'explica l'afer 'Charlie Hebdo'
Barcelona1. La islamofòbia s'alimenta amb el fuel de la generalització: a partir de la minoria estadística que representen els jihadistes entre els musulmans d'arreu del món, s'eleva la condemna a la totalitat. Diu Santiago Abascal, a Libertad Digital: “Existeixen civilitzacions millors i pitjors”. Hi ha un bonisme que fa l'estruç davant els reptes que planteja el contacte entre civilitzacions, però jutjar un poble només pels monstres que engendra és també reduccionisme simplista.
2. A l'altre extrem, el diari cubà 'Granma' aconseguia escriure 22 paràgrafs sobre l'atemptat sense identificar en cap moment la filiació dels autors. Al paràgraf 15 apareix una referència al Consell Francès del Culte Musulmà, que rebutja que es lligui l'afer a la seva religió. Però no s'ha explicat abans que els terroristes són jihadistes, i d'aquí el vincle. Sensibilitat cubana amb l'islam? Més aviat simpatia amb la censura.
3. Willy Toledo diu a les xarxes que l'assassinat del policia és "una farsa" i "un muntatge". Com a celebritat que és, resulta legítim fer-ne notícia. Però ¿no hi ha alguna cosa d'intrínsecament perversa en el fet d'anar destacant cada sortida de to seva? Convertir-lo en portaveu oficiós del ram actoral esquerranós, tot i que ningú l'hagi nomenat, ¿no és una manera de caricaturitzar el conjunt? Que sigui la caverna qui sempre passeja Toledo, a mode d'antimascota, alimenta la sospita de sobrerepresentació interessada.
4. Un teletip d'Efe titula que el diari danès 'Jyllands-Posten' no reprodueix les vinyetes de 'Charlie Hebdo' per "responsabilitat". És un titular ambigu, perquè la responsabilitat de què parla el diari és envers "els seus treballadors". Per tant, és la por –i no un sentit de la concòrdia en aquest xoc ideològic– allò que ha frenat la reproducció dels polèmics dibuixos.
