Quatre mètodes per aigualir una imputació
El jutge ha imputat Isabel Gallego, que és número 3 de la Comunitat de Madrid i cap de campanya d’Esperanza Aguirre. Els diaris oferien un mostrari de fins a quatre maneres de rebaixar la notícia, en diferent grau. I les quatre capçaleres que ho feien carreguen cap a la dreta: poc espai per a les casualitats, en premsa. Dues, a més, han sigut (Abc ) o són (El Mundo ) casa d’acollida per a les columnes de la lideresa -ah, les liaisons dangereuses! -. Comencem. La Vanguardia aplicava el dissolvent més suau. El titular era “La cap de campanya d’Aguirre, citada pel cas Púnica”. Es rebaixa d’“imputada” a “citada”, que ho podria ser com a testimoni. Res, peccata minuta. El segon mètode consisteix a agafar el rave per les fulles. “Cifuentes es desmarca d’Aguirre després de la imputació de la seva cap de premsa”, titula El Mundo en portada. La imputació passa a ser només l’acompanyament subordinat al vertader tall de la notícia: la baralla entre les dues populars. Mètode 3 (amb perdó): el de l’ Abc, que titula amb la resposta de la imputada, en comptes de destacar el seu nou dubtós honor: “La cap de premsa d’Esperanza Aguirre nega tota relació amb la trama Púnica”. (Ah, ho nega espontàniament?) I la quarta via és la més expeditiva i era la que adoptava La Razón : no dedicar-hi cap notícia a la seva edició en paper. Negligir l’assumpte. Perquè tothom sap que, si tanques molt fort molt fort els ulls, potser la realitat ja no seguirà allà.
Àlbum de titulars
“Contra el perico, Fariña” (’La Voz de Galicia’, droga pura)
