14/10/2018

És RAC1 la ràdio de TV3?

2 min
És RAC1 la ràdio de TV3?

Aquesta setmana hem sabut que Jordi Basté farà un programa a TV3. Més entrat el curs, veurem també els Òscars -Dalmau i Andreu- estrenar un late show a la mateixa cadena. I Joan Maria Pou portarà una nova temporada del seu Cases d’algú. Tot això mentre Pilar Rahola és la tertuliana oficial de la cadena, amb cadira fixa al Preguntes freqüents i el Tot es mou. Basté, Pou, els Òscars o Rahola formen part de l’star system mediàtic del Grupo Godó, centrat fonamentalment a RAC1. I, mentrestant, Catalunya Ràdio no té entrada similar a les pantalles de TV3, tot i pertànyer a la mateixa corporació pública. Avui, per cert, Toni Clapés i Sergi Pàmies pujaran Al cotxe d’Eloi Vila.

Que quedi clar que el problema no és que TV3 compti amb Basté, els Òscars, Pou o Rahola: són professionals de trajectòria avalada i amb coses a dir. Al contrari: seria censurable -i absurd des del punt de vista de l’audiència- que un canal públic els marginés pel sol fet de treballar en una ràdio que fa competència a una emissora de l’ens com és Catalunya Ràdio. Però també és absurd l’extrem contrari: que la televisió no ajudi la seva ràdio a obtenir els màxims resultats d’audiència donant temps de pantalla als seus professionals.

Recordem el cas de Ricard Ustrell. Els millors resultats d’audiència que va obtenir com a presentador d’ El suplement de Catalunya Ràdio van coincidir amb la seva fugaç però exitosa etapa al capdavant del Preguntes freqüents de TV3. I no és d’estranyar. Els seguidors d’un programa de ràdio es calculen segons l’Estudi General de Mitjans (EGM). Com que el treball es fa a partir d’enquestes, aparèixer a la televisió és una fórmula que ajuda molt a tenir el nom fresc del presentador quan et telefonen i et pregunten què has escoltat el dia anterior.

Un suport més clar de TV3 a la seva emissora no hauria de generar cap conflicte. Al capdavall, la ràdio en català ha demostrat no tenir encara el seu sostre i, per tant, ajudar Catalunya Ràdio a fer créixer el seu públic no necessàriament ha de comportar reduir el de RAC1, un dels èxits inapel·lables en les últimes dècades a l’espai català de comunicació.

Els responsables de la Corporació han defensat sovint la necessitat de treballar cap a una integració superior entre les diferents branques. S’han proposat mesures debatibles -com ara la de tenir una única redacció d’informatius- i, en canvi, no s’aprecia una mínima estratègia coordinada per crear un star system propi de manera transversal. El repartiment polític de les direccions juga probablement en favor d’aquesta barrera invisible.

Catalunya Ràdio s’ha sentit durant molt temps la germana pobra: els seus treballadors cobraven menys, alguns directors es van desentendre del dia a dia del mitjà... Per autoestima, per audiència i, sobretot, per coherència, Catalunya Ràdio ha de poder visualitzar més que és la pota radiofònica de TV3.

stats