Relleu històric a la premsa: 'El Periódico' i l''Sport' canvien de mans

Prensa Ibérica firma la compra del Grupo Zeta i tancarà la rotativa de Parets, amb 54 treballadors

El grup Zeta ja ha firmat la seva venda a Prensa Ibérica, tal i com ha avançat l'ARA i posteriorment ha confirmat el grup de comunicació. Culmina així un tortuós procés de mesos que desemboca en el canvi de mans de capçaleres històriques com 'El Periódico' o l''Sport'. L'operació, apadrinada pels bancs i la política, haurà de ser ara aprovada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. El comprador assumirà 30 milions d'euros del deute que arrossegava el grup i pagarà també una prima d'uns 10 milions a l'editor Antonio Asensio Mosbah, que havia imposat com a condició per a la venda rebre aquests diners. Aquestes són algunes de les claus de l'operació.

Què inclou el Grupo Zeta?

La joia de la corona és 'El Periódico de Catalunya', segon diari generalista en tirada del país. La capçalera, però, pateix la crisi de vendes més severa del quiosc català: un 18,2% de caiguda el 2018, fins als 36.861 exemplars, o un 42,7% acumulat en els últims cinc anys. La carpeta continua amb el diari 'Sport', segon per darrere de 'Mundo Deportivo' i que també ha vist minvada la seva difusió: en cinc anys ha caigut un 41%, fins als 34.261 exemplars. L'empresa publica també edicions d''El Periódico' a Aragó, el País Valencià (amb el subtítol 'del Mediterráneo') i a Extremadura (on publica també el local 'La crónica de Badajoz'). És propietari també de 'La Grada' i de 'Diario Córdoba'. En l'apartat de revistes, és responsable de títols com 'Woman', 'Cuore', 'Rumore', 'Viajar', 'AutoSport', 'Stilo', 'Digital Camera' o les revistes corporatives de Neox Kids, Disney Channel i Cartoon Network. Zeta, així mateix, ha invertit en els últims anys en algunes 'start-ups' com Wallapop, Deliberry, Heygo i Geniuzz.

Què ha provocat la venda del grup?

D'una banda, el deute acumulat, superior als 100 milions d'euros. Zeta ja havia anat desinvertint, tancant revistes com 'Tiempo', 'Interviú' o 'Primera Línea', i aprimant la plantilla d''El Periódico' o de l''Sport'. Però en el centre de la decisió de renunciar a seguir editant el diari hi ha la voluntat de l'empresari, Antonio Asensio Mosbah, de desvincular-se del negoci de la premsa. Al contrari que el seu pare, Antonio Asensio Pizarro, la seva vocació són els continguts audiovisuals. De fet, en els últims anys ha estat assumint l'impuls de diferents projectes en aquest sentit des de Miami. Amb l'operació, s'assegura quedar net de deutes i, a més, rebre una compensació per als seus projectes futurs.

Qui és el comprador?

Editorial Prensa Ibérica és l'editora de Javier Moll, un empresari discret que evita les entrevistes i aparicions en públic. Nascut a Saragossa el 1950, va començar la seva carrera professional com a banquer. Un trasllat laboral a les Canàries va fer que fundés a les illes l'editorial Prensa Canaria, llavor de la posterior Prensa Ibérica, constituïda el 1984. El creixement del grup es va fer, fonamentalment, comprant diaris històrics regionals que havien format part del Movimiento. Entre les capçaleres que ha anat atresorant hi ha, entre d'altres, 'Faro de Vigo', 'La Nueva España' o 'Diario Información'. Als Països Catalans, ja és propietari del 'Diari de Girona', del 'Regió 7', del 'Diario de Mallorca' i del 'Diario de Ibiza'.

Per què se'l queda Prensa Ibérica?

L'oferta més gran, des del punt de vista econòmic, era la que feien els empresaris Jaume Roures i Tatxo Benet, fundadors de Mediapro. El seu projecte preveia el manteniment de tots els llocs de treball, gràcies a sinergies aplicades amb aquest grup audiovisual que supera els 6.500 professionals. Però la percepció de Roures com a proper al sobiranisme –encara que ell es declari no independentista– va activar els mecanismes polítics perquè la venda s'efectués a algun grup que no generés aquest rebuig a Madrid. En aquest sentit, el paper de La Caixa –principal banca creditora de Zeta i qui ha estat controlant 'de facto' les finances del grup els últims anys– ha sigut determinant. En el moment que es va anunciar que Prensa Ibérica era l'empresa més ben situada per quedar-se el grup, Roures i Benet van sumar deu milions addicionals a la seva oferta. En va.

¿Enric Hernández continuarà com a director?

És molt poc probable. Tot i que ell s'ha ofert a seguir dirigint el rotatiu, els nous amos van començar a buscar el seu substitut fins i tot abans de tancar l'operació. De fet, la voluntat és anunciar un fitxatge aviat i que sigui un nom mediàtic, per assegurar que es marca el canvi d'època: el diari, amb Hernández de director, s'ha distingit per una oposició frontal al sobiranisme. Això pot haver repercutit en les seves vendes després que, durant la direcció de Rafel Nadal, el rotatiu s'obrís més a sectors catalanistes. En aquest sentit, s'han sondejat alguns noms populars vinculats a la ràdio i la televisió no tan connotats políticament com l'actual director. Mentrestant, queda per saber si Hernández accepta l'oferta que li va fer Rosa María Mateo per ser el director de TVE (en un procés complex, ja que hi havia un concurs públic en marxa per renovar la cúpula de l'ens, però que ha quedat aturat per les eleccions).

Què passarà amb la impremta del grup?

L'operació de compra s'ha fet assumint la clausura de Gráficas de Prensa Diaria, la planta d'impressió de Parets del Vallès que es va inaugurar amb el tombant de segle, una decisió presa per Zeta abans de la venda i que Prensa Ibérica no té intenció de revertir. Això implicarà l'acomiadament dels 54 treballadors de la rotativa, que havia vist –ERO rere ERO– com s'aprimava la plantilla des dels més de 200 professionals que tenia al principi. Prensa Ibérica, propietària de l'editora del 'Regió 7', té un centre d'impressió a Manresa: Imprintsa. Aquest és el destí probable de les planxes d''El Periódico' que s'hagin d'imprimir, per bé que també hi ha hagut negociacions amb Crea, la planta d'impressió del grup Godó. En tot cas, el canvi de rotativa pot obligar a la reducció de format del diari, ja que només la màquina Commander que hi havia a Parets podia treballar amb la mida d''El Periódico', més gran que el tabloide que s'ha convertit en estàndard al sector.