04/05/2019

Robar una entrevista com a suposat acte de justícia

2 min
Roger Scruton

El setmanari polític 'The New Statesman' va publicar un article sobre Roger Scruton, un assessor dels conservadors britànics a qui havien entrevistat. El racisme d’algunes declaracions seves –deia que tenia “por” de com “els xinesos s’assemblen tant els uns als altres”– li va costar la feina. L’home es pensava que la capçalera el tractaria bé perquè resulta que hi havia escrit crítiques de vins (!). Quan va veure el resultat, va declarar que li havien parat una emboscada. Sostenia que no l’havien citat bé i que havien cridat a un linxament contra ell a les xarxes. No hi va ajudar gaire que l’autor de l’article, George Eaton, pengés una foto al seu Instagram on se’l veia amb una ampolla de xampany i el peu de foto següent: “La sensació quan aconsegueixes que un assessor de dretes, racista i homòfob sigui acomiadat pels 'tories'”.

Però la cosa es va posar encara més interessant quan el setmanari de dretes 'Spectator' va publicar un article (titulat 'Anatomia d’un assassinat a sou') en què citava fragments sencers i literals de l’entrevista a Scruton que el 'New Statesman' només va oferir de manera molt parcial. El seu arxienemic havia aconseguit la cinta de la gravació. Com? Només se sap que el periodista ho va gravar tot en un dictàfon i que va pujar l’arxiu al seu ordinador, des d’on el va enviar, per correu electrònic, a l’advocat del seu mitjà. I no consta que Scruton gravés l’entrevista. “Mai ho hauria publicat si només hagués sigut un cas de periodista que exagera entrevista”, va explicar el director de l’'Spectator', “però això no va de George Eaton o del 'New Statesman', sinó dels linxaments a internet”. Sí, esclar. Però també de la rivalitat, del periodisme de trinxeres i de matar el missatger en comptes de centrar-se en la xenofòbia d’un perfil polític.

stats