Rubén Castro i maltractaments: una insòlita frivolització
L’any passat va ser l’Abc sevillà qui va posar el contrapunt cigalonesc al Dia de les Dones, quan el columnista Antonio Burgos va emetre el següent (diguem-ne) pensament: “Que les dones puguin vestir-se de natzarè a Sevilla és una conquesta molt més important que el vot femení”. Enguany ha sigut La Razón qui s’ha cobert de glòria amb la crònica del partit entre el Betis i el Valladolid. “Rubén Castro va maltractar el Valladolid”, es titulava, fent una (també diguem-ne) gracieta amb el fet que sobre el jugador en qüestió pesen quatre imputacions per agressió a la seva exnòvia.
Algunes (de nou, diguem-ne) perles de la crònica: “Va brillar el presumpte maltractador de la seva exnòvia i segur botxí del Valladolid”, “[És] la terra de Doña Loli, mare que va parir Rubén Castro, presumpte del que sigui però segura estrella de l’ascens que ja s’entreveu”, “Se suma el club a la patètica fira bonista del 8-M, una ocurrència del progre arnadíssim que respon al nom de Bosch Valero”. Només per un fugaç instant semblava que cessés aquest homenatge als valors cromanyons, quan deia: “En el postpartit va reaparèixer la versió més lamentable del davanter”. Però no: “Que res té a veure amb les seves presumibles pulsions violentes, de les quals segons tots els que el coneixen va mancat, sinó amb els seus evidents problemes d’expressió. D’expressió, ehem, o del que precedeix a l’expressió”. Home, tots els que el coneixen no, camarada: que l’exnòvia té un informe mèdic amb lesions per cops de puny que la jutge ha estimat i per això troba prou indicis per jutjar-lo. Deixo aquí la fotografia amb què acompanyava la denúncia -avalada per testimonis- a mode d’inspiració per a futures cròniques periodístiques sobre els prodigis esportius del tal Castro.
