PAÍS VALENCIÀ, ESTAT DE XOC
Efímers Tema del dia 07/11/2013

Setge a les autonòmiques

TV3 i IB3 no se senten amenaçades, mentre que Telemadrid podria ser la següent a caure

i
àlex Gutiérrez
4 min
Gràgic Canal 9

BarcelonaTot i que el setge a l'entorn de les televisions autonòmiques fa anys que s'estreny, hi ha una data rellevant, en la qual tot canvia: el 20 d'abril del 2012. Aquell dia el PP va aprovar la reforma de la llei audiovisual, que permetia la privatització total o parcial de les televisions autonòmiques. Però també hi afegia una modificació que ho regirava tot: aquests canals ja no podrien generar dèficit. Si tancaven l'any amb números vermells, haurien de retallar aquesta quantitat del pressupost de l'exercici següent. Així, malgrat que formalment la privatització es presentava com a una opció, aquesta clàusula addicional ho convertia en poc menys que obligatori per a casos com Canal 9 i Telemadrid, les dues televisions que acumulen més deute -1.200 i 240 milions d'euros, respectivament- dels 1.600 que arrossegaven el conjunt de cadenes autonòmiques.

Un any i mig més tard l'ordre d'abaixar la persiana de Canal 9 ja era ferma. Caurà així una de les televisions autonòmiques més emblemàtiques, sotjada per acusacions de parcialitat, esquitxada per la trama Gürtel, llastada per un deute ingent, però que tot i així tenia fàcil justificar la seva existència atès que era l'única oferta en valencià.

"A Catalunya no passarà"

Tot i que hi ha una pressió forta del PP i els grups mediàtics privats per laminar les televisions autonòmiques, no es preveu que hi hagi un efecte contagi amb TV3 i Catalunya Ràdio. El conseller Andreu Mas-Colell responia ahir, taxatiu, a una pregunta formulada per Jordi Basté, a RAC1: "Esclar que descarto que això pugui passar a Catalunya. És estrany que m'ho pregunti. Evidentment que a Catalunya això no passarà". Ja el mateix dia de l'aprovació de la nova llei espanyola, el missatge del govern català ha sigut inequívoc: la continuïtat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals la decideix, exclusivament, el Parlament. De fet, la CCMA està immersa en l'elaboració del contracte programa per als exercicis del 2013 al 2016. Aquest document vincula les seves relacions amb el Govern, incloent-hi les aportacions que rep (i, per tant, garanteix l'estabilitat pressupostària dels mitjans de la Generalitat). L'esborrany del document preveu que es mantinguin els 225 milions d'aportació anual d'aquest any.

Però la Corporació s'enfrontarà, aquest desembre, a un moment de tensió politicoeconòmica. L'estalvi derivat de l'ERO recent es començarà a notar el 2014. Això implica que els comptes es tancaran aquest exercici amb un dèficit que rondarà els 27 milions d'euros. Seran uns diners que caldrà deduir automàticament del pressupost de l'any entrant. I és previsible que les forces polítiques o mediàtiques que voldrien una televisió pública catalana més petita ho aprofitin per reclamar una nova redimensió a la baixa de TV3 i Catalunya Ràdio.

IB3, refermada

Pel que fa a IB3, després de molts anys d'incertesa, s'ha assolit un cert equilibri. Abans de les eleccions, un corrent del PP apostava per tancar-la o cedir-la a un grup privat, però la idea no va prosperar. Sí que van clausurar, en canvi, Radiotelevisió de Mallorca, gestionada pel Consell. Però IB3 es manté -després d'haver-ne retallat dràsticament el pressupost- i ahir el seu director general, José Manuel Ruiz, ho aprofitava per assegurar que no corria cap perill: "La bandera de les televisions autonòmiques l'hem de defensar". En un sentit similar s'expressava el vicepresident Antonio Gómez, defensant que el canal és "viable" i el tancament "impensable".

Amb tot, el canal ha apostat per una mesura singular: externalitzar una àrea sensible com els informatius a l'empresa Central Broadcaster Media, que també treballa per a altres autonòmiques del PP i que pertany al grup Secuoya, on hi ha de conseller Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu d'Aznar.

Telemadrid, pendent de l'ERO

El País Valencià no serà la primera autonomia sense televisió pròpia, però sí que es converteix en la més gran. I se suma així al grup de quatre comunitats que no tenen canal públic, amb tipologia diversa. A Cantàbria, per exemple, el seu president, Miguel Ángel Revilla, ha dit que mentre ell "pinti alguna cosa" al govern, no hi haurà televisió autonòmica, ja que ho considera "un disbarat". Castella i Lleó tampoc no té canal públic, però sí que hi opera RTV-CYL: el seu capital és 100% privat, tot i que rep una aportació de diners d'uns 22 milions d'euros. La televisió la van impulsar els polèmics empresaris José Luis Ulibarri i Antonio Miguel Pozo. El primer està imputat per haver pagat a la trama Gürtel un milió d'euros en comissions. El segon és constructor i va ser condemnat l'any 1994 a set anys de presó per falsedat documental. I la televisió s'enfronta a una reclamació de 10,7 milions de l'Agència Tributària, per no haver pagat l'IVA de les aportacions de la junta lleonesa de l'any 2009 al 2011.

La llista de comunitats sense canal autonòmic propi la completen la Rioja i Navarra. El precedent de Canal 9, però, podria tenir ben aviat continuïtat. Ahir mateix, poc després que Fabra confirmés que la clausura de RTVV era innegociable, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, llançava un avís a navegants: no mantindrà el servei "si els sindicats ho converteixen en inviable". La declaració està en sintonia amb una d'anterior, del 27 de febrer, en què suggeria també aquesta possibilitat. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar la proposta d'ERO de Telemadrid i ara s'està pendent de la decisió del Suprem, instància a la qual es va recórrer. L'ERO afecta 850 treballadors, el 70% de la plantilla.

Múrcia, agònica

Una altra televisió a la corda fluixa és la de Múrcia. De fet, el juliol del 2012 ja van viure un ensurt quan Esteban González Pons va assegurar que la cadena podia tancar "si no demà, demà passat". Al cap d'unes hores va tornar a comparèixer per corregir-se i aclarir que no havia volgut fer "un anunci", sinó "posar un exemple". Però la cadena ha caigut en l'abandó: té el pressupost més baix de les autonòmiques i la seva audiència ha passat d'un 4% el 2011 a un irrellevant 0,6% aquest any. Entremig, la cadena va passar a ser gestionada pel grup privat Central Broadcaster Media. El govern murcià, però, en reté la titularitat.

Per contra, les televisions que es poden considerar fora de perill són les d'Andalusia, Galícia, el País Basc i l'Aragó: tenen unes situacions financeres digeribles i una audiència mitjana a l'entorn del 10% o més, que fa més fàcil justificar la seva continuïtat.

stats